(Jordi Llisterri/Laura Mor –CR/Solsona) La diòcesi de Solsona ha quedat marcada pel bisbe Xavier Novell. Tant per la seva etapa episcopal amb una renovació pastoral a vegades audaç, a vegades polèmica, com sobretot per la seva accidentada sortida. Però Solsona és molt més que el bisbe Novell.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Tarragona) Seria el bisbe dels documents. S’hi mou com un peix a l’aigua. Fa citacions, els relaciona i els regira durant tota l’entrevista. Però sempre com a referència del que caldria dur a la pràctica. És el que li ha tocat fer els darrers dos anys. Joan Planellas (Girona, 1955) sempre ha mantingut el contacte amb la vida parroquial, els darrers anys en petits pobles de l’Empordà, però sobretot és un acadèmic i un docent.
(Jordi Llisterri / Laura Mor –CR/Lleida) Una tradició no escrita diu que els bisbes de Menorca acaben sent traslladats a Lleida. Després de ser-ne bisbe durant trenta anys va passar amb el bisbe Ramon Malla; el 1999, amb el tortosí Francesc-Xavier Ciuraneta; el 2008, amb el valencià Joan Piris i també amb l’actual bisbe. Salvador Giménez Valls (Muro d’Alcoi, 1948), capellà de València, va tenir una dedicació pastoral en la seva diòcesi centrada principalment en l’àmbit educatiu.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Vic) Capellà del bisbat de Tortosa, el 2003 el nomenament de Romà Casanova com a bisbe de Vic va ser una sorpresa. Ara és un dels bisbes catalans que porta més temps a la seva diòcesi. Abans havia estat rector de diverses parròquies i director espiritual del Seminari Diocesà en el mandat del bisbe Ricard Maria Carles. A Vic ha hagut d’enfrontar l’envelliment del clergat i la conservació del patrimoni d’una de les diòcesis catalanes amb més història.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Sant Feliu de Llobregat) El 2004 el valencià Agustí Cortés va ser nomenat primer bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, format per les parròquies del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Cortés havia estat secretari particular de l’arquebisbe de València, professor de Teologia i rector del seminari. El 1998 va ser nomenat bisbe de la petita diòcesi d’Eivissa. Quan va arribar al territori desconegut del Llobregat va voler posar en marxa la nova diòcesi amb una participació real de capellans, laics i religiosos.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Tortosa) Tortosa és un bisbat que a molts els queda lluny. Al sud. Dos terços del territori del bisbat a Catalunya i un terç al País Valencià i vertebrat per l’Ebre. Una diòcesi on sembla que mai no passa res. Però els darrers anys d’allà han sortit tres bisbes catalans i passant per Tortosa en poc temps han arribat a Barcelona dos cardenals arquebisbes. Enrique Benavent va ser nomenat bisbe de Tortosa el 2013, després de vuit anys com a bisbe auxiliar de la seva diòcesi natal, València.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Terrassa) Fora del seu bisbat i dels ambients eclesials a molts els costaria posar nom al bisbe de Terrassa. Com si només existissin els bisbes de les grans capitals catalanes o els que tenen algun protagonisme efímer per polèmiques a la premsa. El 2001 Josep Àngel Saiz Meneses va ser nomenant bisbe auxiliar a Barcelona amb el cardenal Ricard Maria Carles. I el 2004 va ser nomenat el primer bisbe de Terrassa.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Girona) Francesc Pardo tenia tot el que s’ha de tenir per ser nomenat el 2008 bisbe de Girona. Coneixedor de la vida de les parròquies en el territori, per la seva experiència com a rector i vicari episcopal primer al Penedès i després al Vallès Oriental. I coneixedor de la realitat pastoral de l’Església catalana. Va participar i dirigir diversos organismes pastorals interdiocesans i va ser membre de la ponència del tema 4 del Concili Provincial Tarraconense sobre la coordinació entre els bisbats catalans.
