Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El bisbat de Girona ha fet un comunicat per aclarir la confusió que ha generat el llistat d’immatriculacions que ha publicat la Conferència Episcopal Espanyola. Entre els errors que afecten Girona i que detalla la nota, n’hi ha un de ben curiós: Sant Joan de Mollet, l’església parroquial de Sant Martí. Aquesta església que apareix en el llistat d’immatriculacions que els va facilitar el Ministeri de Justícia, senzillament, no existeix. Un error evident de la llista original.

Els béns de Girona que erròniament hi ha a la llista del Ministeri són 11. A part del cas de Sant Joan de Mollet, hi ha quatre finques més que no són propietat de l’Església. Tres es van cedir als ajuntaments del municipi que és qui ara n’ostenta la propietat: a Llorà, dos terrenys; a Madremanya, la casa del Campaner, i a Begudà (Sant Joan les Fonts), el Santuari de la Mare de Déu de Mont-rós. Finalment, a Cervià de Ter, la Capella de Sant Roc, s’esmena la doble immatriculació amb un particular (2018).

Altres casos són dues finques que són propietat d’un col·legi de les Dominiques de l’Anunciata d’Arenys de Mar i tres rectories que es va registrar abans de 1998: Sant Medir a Sant Gregori (1967), Vilavenut a Fontcoberta (1972 i venuda el 2017) i Palol de Revardit (1966).

El bisbat d'Urgell també ha fet un comunicat en el mateix sentit en el que destaca que "d’ençà que al juliol del 2020 la Generalitat de Catalunya va fer públic el llistat detallat de béns immatriculats per l’Església catòlica a Catalunya, el bisbat d’Urgell ha rebut una única reclamació d’un privat, que no ha tingut recorregut legal".

En el cas de Barcelona, en un comunicat aclareix que en aquest procés "només s’han detectat dos béns que apareixen duplicats en el llistat elaborat per l’executiu espanyol" que són la casa rectoral, el pati d’entrada i el claustre gòtic al del temple de Santa Anna, i la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. Per tant, són dos propietats sobre la que no hi ha cap reclamació. El bisbat de Sant Feliu de Llobregat també ha publicat un recull detall dels béns que afecten al seu bisbat.

També ho ha fet públic l'arquebisbat de Tarragona. En la nota subratlla que "l’informe no parla de cap propietat que l’Arquebisbat de Tarragona hagi de tornar. Tot el contrari, manifestem que se’ns atribueixen propietats que no són nostres. Com a Arquebisbat lamentem la permanent ombra de sospita que s’està donant sobre el legítim dret de reconeixement de les nostres propietats. I en cas que hi hagi dubte sobre alguna d’elles, som els primers interessats perquè es respecti la legalitat i els legítims drets de tothom".

El bisbat de Girona argumenta el procés que ha portat a la publicació d’aquesta llista d’esmenes que es va fer dilluns. El febrer de 2021, el govern espanyol va fer arribar un llistat de béns immatriculats per l’Església a la Conferència Episcopal Espanyola en el marc de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015, i en el context dels treballs de la comissió creada entre el govern i l’Església catòlica per a l’estudi d’aquest assumpte.

Un cop verificada la relació de béns, la Conferència Episcopal Espanyola va fer públic el llistat amb les incidències que s’han detectat arreu de l’Estat, i que, per tant, no haurien de formar part d’aquest llistat.

Per això, el bisbat remarca que “no es tracta, doncs, d’un llistat de béns a retornar per part de l’Església, tal i com ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, sinó d’un llistat amb les incidències i errors en la relació original del govern espanyol”. I reitera que “volem deixar clar, doncs, que es tracta no de béns que s’hagin de retornar a un altre propietari, sinó concretament de béns que no han estat immatriculats en el marc de la Llei citada, o bé que no han estat mai de titularitat del bisbat, o bé que ja s’han venut o donat. Cal afegir, també, que s’hi inclou un bé que mai ha existit. Tot això s’especifica en l’Informe de la CEE”.