Vés al contingut
Catalunya Religió
escola pia
Una de les ponències pel Dia Internacional de la dona i la nena en la Ciència | Escola Pia

ESCOLA PIA DE CATALUNYA En el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l’Escola Pia ha organitzat una conversa en línia amb joves científiques catalanes que comparteixen el seu testimoni professional i vital amb l’alumnat de secundària i batxillerat.

Enguany, Àtia Cortés, enginyera informàtica experta en intel·ligència artificial, i Elisabet Martínez, antiga alumna de l’Escola Pia de Granollers, ecòloga forestal i experta en la ciència que estudia els anells dels arbres, han parlat amb prop de 750 infants i joves. Els alumnes han pogut conèixer el seu dia a dia actual, la seva trajectòria i dificultats que han trobat així com fer preguntes sobre aquestes.

Ser dones en l'àmbit científic

L’Àtia és de Barcelona tot i que viu al Maresme. Ha compartit que, de petita, les lletres se li donaven millor, però que a poc a poc va descobrir que la curiositat la tenia en les assignatures de ciències. Va arribar a la informàtica per casualitat: un error al sumar de la nota la va portar a la seva segona opció. La primera era Industrials. Però ara està molt contenta d’haver acabat aquí. Acabada la carrera va fer un màster en intel·ligència artificial i, més tard, el doctorat. “He treballat fent recerca amb projectes que tenen a veure amb la robòtica amb dissenyar ajudes per gent gran, amb problemes de mobilitat… en col·laboració amb equips mèdics i de prop amb els usuaris finals que és el que m’apassiona. M’agrada treballar amb aquestes persones i veure l’impacte tan positiu en les seves necessitats”. Fa uns anys, va canviar: ara treballa al Barcelona Supercomputing Center on explica que investiga “els aspectes ètics de l’ús de la intel·ligència artificial, el seu impacte en la societat, com components culturals o polítics poden afectar el disseny o a com funciona una eina basada en intel·ligència artificial”. Té 38 anys, és mare i li agrada la gastronomia, viatjar, fer teixit, estar implicada en entitats socials i col·lectius feministes per sumar un granet de sorra.

L’Eli és antiga alumna de l’Escola Pia de Granollers. Com diu la dita, “roda al món i torna al Born”, ella va estudiar Biologia a la UAB, el doctorat a Alemanya i va ser investigadora a Suïssa. Ha donat voltes per molts països i ara viu de nou a la seva ciutat i treballa a la UB. Ens ha explicat que “soc ecòloga forestal i la meva especialitat és la dendrocronologia. Estudio els anells de creixement dels arbres. Cadascun representa un any i aquí s’emmagatzema molta informació. La meva feina es extreure aquesta informació per saber la temperatura fa mil anys o entendre com el canvi climàtic afecta el creixement dels nostres boscos”. De fet, ens ha compartit que, per saber com creixeran els boscos en el futur, cal saber com creixien en el passat. Ha manifestat la seva preocupació per com la sequera afecta els nostres boscos: “segur que heu vist arbres secs i morts, comencem a trobar signes de mortalitat en els nostres boscos també… ”  Ha reconegut que passa moltes hores a la muntanya per plaer i per feina: escalada, senderisme, raqueta… a més d’anar a buscar mostres i estudiar els arbres.

Totes dues han parlat de com van anar descobrint la seva vocació. En el cas de l’Eli, va ser de mica en mica, perquè tenia més clar el què no volia que el que sí. Ha reconegut que va ser una mica una moneda a l’aire que acabés a biologia  i un cop a la universitat va anar canviant d’especialitats: “he anat sabent que volia fer, he anat canviant i no cal tenir por a fer-ho”. L’Àtia ha explicat que de petita li anaven més bé les lletres, però que la seva curiositat estava en les assignatures de ciències. A la informàtica va arribar per casualitat: “un error al sumar la nota de la selectivitat. La meva primera opció era Industrials i em van dir que no em donava la nota. La segona era informàtica i vaig dir doncs endavant. Després vaig descobrir que si em donava el percentatge, però ja estava… Ara estic molt contenta d’haver acabat aquí: la robòtica la vaig trobar engrescadora”. La seva feina actual, al món de la intel·ligència artificial li “permet estar amb persones de moltes professions i aprendre de tothom, creant un llenguatge entre nosaltres.”

Han compartit el seu dia a dia, reconeixent que elles també treballen per projectes i amb persones, cosa que els agrada molt a totes dues. L’Eli ha reconegut que ser l’única persona que sap la resposta a una pregunta durant uns mesos, fins que es publiquen els resultats d’una investigació, l’entusiasma, així com viatjar i descobrir.

Al llarg d’aquests anys, han tingut referents i aliats dels estudis que han estat fent, des de família a professores i companyes i a qui han recordat. També han compartit alguns entrebancs que s’han trobat en la seva carrera, algun estereotip o problema burocràtic tot i que han reconegut que no han sigut tan importants, que les coses estan canviant i ho viuen amb molta esperança. L’Eli ja és cap i l’Àtia té una dona com a cap, per exemple, i ara es converteixen elles en referents. Han parlat de competències genèriques, d’empatia, de treball en equip, de perseverança… com les eines bàsiques per estudiar i desenvolupar una carrera com la seva, de la que no canviarien gairebé res o res. Potser la part burocràtica que és la que menys els agrada. La passió, la curiositat i voler continuar aprenent sempre, estudiant i creixent, és bàsic per a elles.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.