Què és la festa de Tulasi Shalagram Vivaha?

Lucía Montobbio –CR Les comunitats hinduistes de tradició vixnuïta consideren el 24 de novembre, aquest divendres, un dia sagrat. La festa de Tulasi Shalagram Vivaha és un dia que simbolitza la unió entre Tulasi, o la princesa Vrinda, i Shalagram, o la deïtat Vixnu. A Barcelona, la festa se celebra en el temple Hare Krishna de la plaça Reial. Així i tot, com diu Ashi Luna, representant d’aquesta comunitat: “Nosaltres adorem a Tulasi cada dia en la seva forma de planta, no l’adorem en la seva forma humana, per aquesta festa fem dejuni de grans a la comunitat i anem adorar a Tulasi al temple per fer-li ofrenes i donacions.”

La història d’una princesa

Segons la llegenda –hi ha més d’una versió, aquesta és la que confirmen des del Temple Hare Krishna ICKSON de Barcelona-, la planta Tulasi era abans una princesa anomenada Vrinda. Ella estava enamorada de Jalandhara, un déu dimoni i es van casar. Jalandhara era poderós gràcies a aquest matrimoni, invulnerable, de cap batalla en sortia perdedor. Això era així gràcies a la fidelitat de Vrinda, que protegia el seu poder.

Aprofitant aquesta immunitat, Jalandhra, que coneixia de la bellesa de Parvati, l’esposa de Xiva, disputarà una batalla amb Xiva per guanyar a Parvati. Enmig de la lluita, Jalandhra es disfressarà de Xiva i gairebé enganya a Parvati perquè marxi amb ell. Parvarti s’adonarà de la trampa, i n’escaparà. Tanmateix, pregarà a Vixnu que Vrinda pateixi com ella, es trobi en la mateixa situació.

I així va ser. Els déus, preocupats per les accions malèfiques de Jalandhra, van concebre un pla per debilitar-lo. Vixnu es va disfressar de Jalandhra i va fer veure que era ell. Vrinda va caure en el parany i va perdre la seva castedat. Quan el déu dimoni es va assabentar del que havia passat, es va enfadar i va anar a lluitar contra els déus. Jalandhra havia perdut els seus poders, al perdre Vrinda la seva castedat.

Per això, Jalandhra va ser derrotat i mort pel déu Vixnu. Vrinda, davant d’aquests fets, es va desesperar i va sentir molta tristesa per la derrota del seu espòs. A causa de la seva còlera, es convertirà en planta, en alfàbrega, coneguda també amb el nom de Tulasi.

Lakshmi, la deessa de la prosperitat, i dona de Vixnu, va sentir compassió pel que li havia passat a Vrinda. I així, es va beneir la planta, i va fer que les fulles de Tulasi fossin considerades sagrades i esdevinguessin possibles ofrenes que els déus acceptarien de bon grat. Vixnu, al seu torn, promet casar-se amb Tulasi anualment. Així és com els devots no ofereixen mai a Vixnu sense una fulla de Tulasi. Després d’aquest dia, comença la temporada anual de casaments dels devots arreu del món.

Com comenta Gundicha Das, professor de filosofia i membre de l’Associació Internacional per a la Consciència de Krixna: “S’ha de tenir en compte, que hi ha més d’una versió sobre aquesta llegenda, i això passa perquè les puranes contenen molts fils narratius i sovint hi ha diversos relats, per diferents raons.” Ell mateix segueix una altra versió referida a la Història de Srimati Tulasi Devi, per Gunesvara dasa.

La planta Tulasi

Totes les versions, però, confirmen que Tulasi esdevé una planta que té gran importància en la cultura hindú. És venerada com a una manifestació de la deessa Vrinda i també com a consort de Vixnu.

La planta de Tulasi s’utilitza en diversos rituals i cerimònies. També és fàcil trobar aquesta alfàbrega sagrada a les llars hindús, per beneir i protegir les cases. I com Gundicha Das apunta: “A tots els temples es troba, no només una planta, sinó diverses plantes Tulasi, es cuiden amb molta cura i s’adoren cada dia”.

Les fulles d’aquesta planta també són emprades com a ofrenes, en la preparació de menjars sagrats, i es considera que tenen propietats medicinals. Per això, les fulles també s’apliquen en la medicina ayurvèdica. Tulasi és estimada en l’hinduisme, tant per la seva connexió amb les deïtats com per les seves propietats curatives.

La pedra Shalagram

Com referit abans, la celebració simbolitza la unió entre Tulasi i Shalagram. Però qui és o què és Shalagram? La paraula shalagram es deriva de paraula shalagrama-shila. Shila significa roca. Aquestes roques, que tenen formes, marques, i forats únics, representen a la deïtat de Vixnu. Són roques fòssils d’ammonita, que sovint es troben al riu Gandaki (Nepal).

Aquesta pedra es considera sagrada, n’hi ha a les llars i als temples hinduistes i són objecte de veneració. Els fidels fan rituals diaris, ofrenes i adoracions davant dels Shalagrames donat que creuen que en elles resideix Vixnu. D’aquesta manera, obtenen la benedicció i protecció divina.

El ritual entre Tulasi i Shalagrama

Abans de començar la festa, es posen imatges i representacions de Tulasi i Shalagram per a la cerimònia, també es decoren els temples i les llars amb flors, fulles i altres ofrenes. Els espais es netegen a fons, per simbolitzar la purificació espiritual i la preparació per a la unió divina. Als patis o jardins del temple, o de particulars, es construeix un mandapam (pavelló nupcial), on la planta Tulasi està plantada al centre.

Es reciten mantres i es canten himnes dedicats a Tulasi i Shalagram. Aquestes invocacions serveixen per connectar-se espiritualment amb les divinitats i establir una atmosfera sagrada. La representació del matrimoni simbòlic entre Tulasi i Shalagrama és el moment més important de la celebració. La unió és plena de pregàries, ofrenes i intercanvi de guirlandes. Els devots ofereixen aliments, flors i altres objectes sagrats com a signe de respecte. Després de la cerimònia, es distribueix Prasad (menjar beneït) entre els assistents com a símbol de benedicció i de prosperitat.

Durant aquest dia, també hi ha comunitats que es reuneixen i organitzen xerrades espirituals i activitats culturals com a part de la celebració. Igualment, alguns dels devots també poden observar un dia de dejú com a forma de purificació personal. El Tulasi Shalagram Vivaha també marca la fi de la temporada dels monsons a l’Índia, fet que iniciarà la temporada de casaments en l’hinduisme.