Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) Tot Catalunya es troba avui ja en fase 1 del desconfinament. Hi ha parts del territori més avançades que passen afase 2, i això implica que en certes zones les eucaristies presencials han tornat. Amb moltes mesures sanitàries i, en molts casos, després de dos mesos i mig sense celebrar presencialment amb la comunitat de fidels. Hem preguntat de nou a algunes de les persones que ens van respondre en el seu dia com era celebrar sense comunitat. Aquesta vegada, però, preguntem com ha estat tornar a celebrar en comunitat.

Teresa Gomà, religiosa del Sagrat Cor, explica que amb les mesures de desconfinament, tornar a l’església a participar de l’eucaristia l’ha fet reviure “l’experiència de la diversitat dels fidels”. Edats diverses, orígens diferents, “reunits al voltant de la paraula, del pa i el vi, amb un sentit de comunitat diferent del que hem viscut a casa aquestes setmanes”. Mirar al seu voltant, afirma, “i agrair la comunió en la pluralitat ha estat una experiència personal important de la tornada a l’església”.

Pepe Chisvert, rector de Sant Julià de Lòria a Andorra i delegat d’ensenyament del bisbat d’Urgell, recorda que a Andorra en cap moment de la pandèmia han tancat les esglésies, i sempre les han tingut obertes. De fet, mai s’ha declarat a Andorra l’estat d’alarma. La recomanació a la comunitat cristiana des del primer moment, però, ha estat el seguiment de la celebració per TV d’Andorra Telecom. “Així ha estat tots aquest dos mesos i mig de confinament: final de la quaresma, setmana santa i tota la Pasqua. No obstant això, sempre hem tingut la participació presencial d’algun fidel tot seguint les recomanacions de les nostres autoritats sanitàries d’Andorra, tant a l’església com a l’acompanyament al cementiris”, afirma Chisvert.

A Sant Julià de Lòria, reconeix, el fet de fer cada dia la missa per televisió des de fa diversos anys –i en aquest moment de pandèmia més que mai–, “sempre ha estat una oportunitat pastoral i un servei a la comunitat, als malalts que són a casa i als qui segueixen la missa cada dia des de la seva habitació a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra o des de les diferents residències del país”.

La pandèmia, però, ha comportat també que enguany el tradicional i multitudinari Aplec de Canòlich que se celebrarà la setmana vinent s’hagi hagut de transformar. La diada es podrà seguir per televisió. Els dansaires de l’Esbart Lauredià ja han enregistrat les coreografies i també s’han gravat ja els recursos de la missa.

Anna-Bel Carbonell, educadora, continua participant de la missa el línia dels Jesuïtes de Casp, tot i que ja la fan presencial. Carbonell explica que allà hi tenen famílies amigues i diumenge rere diumenge els hi han passat l’enllaç. Aquest diumenge, tot i que ja la feien presencial, encara molts l’han pogut gaudir en directe però per internet. “Espero que ho continuïn fent, som molts els qui encara no podem participar”, afirma.

A partir dels recessos familiars de la Cova de Manresa han fet un grupet de famílies de llocs diferents que se senten comunitat. “Fins i tot, hem fet entre nosaltres alguna pregària online”. Alguns pertanyen a Casp i els van oferir participar en aquestes celebracions. “A mi m’ha acompanyat cada diumenge i tota la Setmana Santa”.

En la mateixa línia s’expressa a Twitter Jordi Callejón, rector de Sant Jaume de Salt, que fins dissabte vinent no torna a celebrar amb fidels a la parròquia. Callejón afirma que “molt em temo que ens equivocarem quan tornem a obrir les esglésies si deixem de retransmetre per internet les celebracions i la vida comunitària de cada parròquia, ja que ens pensem que només ens han vist els de sempre i no és veritat, qui no s’atreveix a venir també ha participat”. Per a Callejón, internet “és una finestra oberta a la vida de la parròquia, un forat per aquells que poden venir en un futur”. 

Consol Ferrús, missionera claretiana, explica que a Reus ja han viscut dues eucaristies dominicals amb assistència de poble. Els números, afirma la religiosa, parlen de menor participació de l’esperada, però també de persones “que no eren les habituals”. El primer diumenge van augmentar el nombre de misses per a permetre que tots els fidels poguessin entrar en el temple i celebrar, i el segon diumenge es va reduir per innecessari. I tot i així sobraven llocs, explica Ferrús.

La seva lectura personal, i la seva pròpia vivència és que el públic habitual és població de risc per edat, “i tenen por, ells o les seves famílies, que no els deixen venir”. D’altra banda les condicions en les quals s’incorporen a l’Eucaristia fan que la celebració “resulti una mica freda i molesta, però no per això menys emocionant el tornar a celebrar amb la comunitat cristiana que era el matís que ens faltava en les misses per la tele o internet, i que res d’això pot suplir”. Amb el temps, creu, “ens acostumarem encara que sigui molest les mascaretes o les distàncies de seguretat. Com a la resta d’àmbits”.

Encara és aviat, reconeix, per fer interpretacions consistents, però la veritat és “que estem davant un temps nou tant a l’Església, com en la societat, i en aquesta nova Pentecosta cal demanar a l’Esperit que ens permeti fer bones lectures d’aquests signes dels temps”.

Josep Montoya, diaca a Bellver de Cerdanya, explica que el confinament per la pandèmia, ens ha portat “també als cristians a un confinament espiritual”. Com a diaca permanent la seva activitat ha estat quasi nul·la aquests mesos. “Ha quedat reduïda a molta pregària sobretot i recolliment”. Les tasques pastorals i la celebració de sagraments han estat aturades. Això l’ha fet caminar, afirma, “en una espècie de desert a la recerca de miratges i petits serveis que han estat petits oasis”. A hores d’ara ja han pogut reprendre els serveis pastorals, en un primer moment amb diverses exèquies. “Sé que en breu en celebrarem un munt, donat que moltes famílies no van poder viure un acte de pregària i de comiat cristià com cal i ara ho reprendrem amb les cendres de les persones estimades”. 

Però una de les grans alegries per a ell ha la primera missa pública a la que va assistir com a diaca dilluns passat. “No puc negar que va ser molt emotiva. No només per poder rebre el cos de Crist de forma física i real, sinó també per la retrobada amb la comunitat, amb les persones. Donant la comunió amb la mascareta posada em brillaven els ulls d’emoció de retrobar tantes cares amigues i germanes en Crist”.

Sensacions per aquesta primera missa després de dos mesos que són equiparables per a ell a alguna altra que ha tingut en la seva vida i que li han quedat gravades. “Una va ser una missa a les catacumbes de sant Calixt a Roma amb els meus pares, amb la Conxita, la meva esposa, i els meus fills. L’altre, l’assistència a la primera missa com a diaca a Terra Santa. Són experiències espirituals d’aquelles que no s’esborraran mai a la vida en mi i que el seu record sempre seran motiu de creixement i d’esperança en la meva fe”.