Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Fundació Migra Studium) El​ Servei Jesuïta a Migrants (SJM) presenta l'informe “Deu anys mirant cap a un altre costat”,​ desena publicació anual d'aquesta sèrie. Deu anys des que un grup de persones van començar a visitar el CIE de Madrid i a publicar treballs d'anàlisis anuals amb l'objectiu de despertar la consciència social sobre la realitat hostil de CIE i a trucar a la porta de l'Administració per a exigir el compliment dels drets humans​ en aquests centres i ​ el seu tancament definitiu​.​

Enguany l'informe compta amb molt poques dades estadístiques del Ministeri de l'Interior, que incompleix el seu deure legal de transparència. En paraules de Maria del Carmen de la Fuente, coordinadora del SJM: “la manca de transparència del govern és lamentable”. Les dades obtingudes són fragmentàries, i a vegades no estan ben identificades i les xifres obtingudes són discordants.

Segons les dades manejades, l'any passat van ser internades 6.473​ persones,​ un 18% menys que en 2018. D'elles, gairebé el 60​ % haurien estat finalment repatriades forçosament des de CIE.​

En 2019 el SJM va constatar greus​ vulneracions de drets de les persones estrangeres internes, mitjançant 1.462 visites dels seus equips a 793 persones en cinc CIE del territori.​ Aquestes vulneracions són una constant en aquests deu anys de trajectòria de SJM en CIE, en realitat des de la seva obertura. L'informe repassa casos de deficiències en les autoritzacions judicials d'internament; episodis de violència policial, qualificats fins i tot de tortures i tractes degradants i vexatoris; casos​ d'autolesions i suïcidi que​ han exigit un sever protocol per a limitar l'aïllament a València; internament de menors d'edat, així com de persones amb malalties mentals i físiques; problemes estructurals greus en les instal·lacions (per exemple en el CIE de Las Palmas malgrat les llargues obres de reforma realitzades); traves en l'assistència humana de les ONG; manques en l'assistència jurídica i d'intèrprets; falta d'activitats socioculturals…  

En concret, al CIE de la Zona Franca, el grup de visites de la Fundació Migra Studium denuncia en primer lloc la presència de 38​ possibles menors (​que segons l’advocat de Migra Studium, José Javier Ordóñez, és una de les dades més esfereïdores) i​ l’internament de persones amb problemàtiques psiquiàtriques i amb discapacitat.​ En segon lloc, una​ gestió arbitrària del centre que soscava el dret​ de defensa i la tutela judicial dels interns. Per exemple, en paraules de la Carmen de la Flor, voluntària de visites: “A la hora de l’expulsió no es compleix amb el preavís. Se’ls desperta per la nit, no s’avisa a ningú, se’ls puja a l’avió per deportar-los”. També hi ha hagut abundants casos en que els interns manifestaven haver patit tracte racista, degradant o intimidatori o fins i tot haver patit agressions​ físiques per​ part d’agents del cos de Policia Nacional. L’entitat també denuncia que​ el dret de defensa i la tutela judicial dels drets dels interns estan greument​ en joc ​per actuacions jurídiques molt deficients d’advocats i magistrats.

L'informe del SJM analitza també l'aplicació​ defectuosa del Reglament de Funcionament i Règim Intern dels CIE,​ nascut en 2014 ja sense pols. Aquesta normativa ha demostrat ser insuficient a l'hora de garantir el compliment dels drets que empara, i ineficaç al no ser capaç d'acabar amb un model carcerari i policial, ni de proveir degudament els serveis previstos.

Aquest informe així mateix dirigeix una breu mirada als CATE​ (Centres d’Atenció Temporal d’Extrangers) i altres dispositius de primera detenció,​ com les sales d'inadmissió dels aeroports. Posa de manifest l'arbitrarietat i la falta de transparència sobre els criteris per a derivar a unes persones a recursos d'acolliment humanitari o internar en CIE a unes altres; així com les deficiències en l'assistència lletrada i en la interpretació que denuncia el Defensor del Pueblo.

El SJM deplora que el Govern i les institucions continuen mirant​ cap a un altre banda davant la realitat dels CIE, ignorant la crida de la societat civil, del Defensor del Pueblo i dels jutjats de control, que exigeixen una mirada​ crítica i de front,​ denunciant un model insostenible. En paraules de Mercè Duch de Tanquem el CIE: “el CIE és la punta de llança d’una política migratòria violenta i repressiva”. EL SJM, juntament amb altres entitats de la societat civil, reclama una vegada més el tancament dels CIE.​ En el lamentable cas que es reobrissin, el SJM demana que es garanteixin els drets humans i es restringeixi el seu ús a casos molt excepcionals, com a últim recurs tal com la llei preveu.

Des de fa més d’un mes, degut a la pandèmia del Covid-19, estem experimentant que podem viure sense CIE, és a dir, sense privar de llibertat a cap persona per una simple falta administrativa. Hem demostrat com a societat que podem viure sense CIE, volem doncs viure sense CIE.​ La imminent obertura de fronteres genera preocupació i inquietud, sobretot davant la possibilitat de que el Govern faci servir de nou de l'internament per executar les ordres d'expulsió i de devolució. El SJM considera que és temps de polítiques que facilitin processos de regularització i impedeixin situacions d'irregularitat sobrevinguda: a nous temps, noves polítiques​.​