David Guindulain: “Els laics estan demanant ser-hi com a iguals”

(Sant Pere Claver del Clot) El jesuïta David Guindulain celebra aquest dissabte a la tarda el 25è aniversari de la seva ordenació sacerdotal a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot de Barcelona. Una celebració que la comunitat rep amb alegria i il·lusió en agraïment als 15 anys de la seva vida dedicats al Clot. "Hi crec", assegura sobre els possibles futurs canvis en l'Església en una entrevista amb motiu de la celebració. Uns canvis que, perquè siguin possibles, "caldrà fer el que calgui". A més, Guindulain també parla sobre el seu nou camí a Manresa i els seus records a la Comunitat del Clot.

Guindulain va arribar a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot l'any 2000, durant cinc anys en va ser rector i del 2012 al 2015 va ser consiliari del Centre d'Esplai Joan Suñol.

La seva vinculació al Clot va començar quan en va ser mestre durant dos anys. Més tard va estar al barri del Bon Pastor començant els estudis de teologia que va continuar durant dos anys més a París. La teologia la va acabar a l'Hospitalet on s'hi va estar quatre anys més. També ha passat pel Casal Loiola i, abans d'arribar de nou al Clot, va ser a Mèxic durant un any per fer la tercera prova.

Al noviciat hi va entrar amb 20 anys acabats de fer, s'hi va estar durant dos anys a Saragossa. Va fer l'ordenació sacerdotal el 20 de desembre de 1996 a l'Església del Sagrat Cor de Barcelona. Ara, amb 57, viu a Manresa. Una vida més contemplativa que sempre ha volgut fer. "Manresa és també una escola i una comunitat cristiana", assegura.

En aquesta entrevista, el psicòleg i teòleg assegura que Manresa, per a ell, esdevé "una prolongació del Clot" i recorda la trobada de tots els grups de la Comunitat a Verdú el 2013. Sobre el futur de l'Església, Guindulain explica que viu amb esperança els seus canvis. "La Comunitat del Clot penso que és pionera en aquest aspecte", afegeix.

Com i quan vas sentir la crida de Déu?

La crida de Déu la vaig sentir forta a Taizé amb setze anys. Era una crida a deixar-lo fer en la meva vida. La crida a ser jesuïta va ser, uns mesos més tard, el febrer del 1983 durant un recés a Manresa. En una estona de pregària vaig entendre que la vida religiosa com a jesuïta podia ser el que Déu m’estava demanant. Jo m’hi negava d’entrada, però amb el pas dels dies i les setmanes, vaig adonar-me que això era el que em feia feliç de debò.

Com ho va rebre la família?

A casa em van deixar fer. La mare va plorar en saber-ho perquè marxava de casa. El pare, més aviat, em donava consells.

Quin ha estat el teu pelegrinatge fins a arribar a Manresa?

Des del 2000, una setmana durant l’estiu me la passava a Manresa donant exercicis. També hi anava durant l’any, acompanyant recessos d’ESO i Batxillerat, o de l’Esplai. Fins que el Provincial no m’ho va proposar el desembre del 2014, no m’havia plantejat la possibilitat de viure-hi.

Montserrat té alguna cosa especial, oi?

M’atreu la bellesa de la fesomia de la muntanya, m’atrau l’espai sagrat del Santuari i el vincle amb la Moreneta, que tinc des de petit... Montserrat és el meu paisatge habitual des de fa sis any. La taula de la meva habitació està posada per poder contemplar amb facilitat la muntanya. Quan estic molt saturat i amb necessitat de descans, me n’hi vaig a peu. Sols ha faltat que m’hagin demanat escriure un article sobre Sant Ignasi a Montserrat (sortirà al maig a la Revista Manresa) per acabar-ho d’adobar.

Trobes a faltar la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver?

No he sentit que l’hagi deixat. En canviar de domicili, vaig dir que Manresa esdevenia una prolongació del Clot, perquè hi vinguéssiu quan calgués. Tinc sempre davant meu la fotografia de la Comunitat que em vau regalar. Sí que és veritat que, en algun moment, m’agradaria ser més present físicament per recolzar i ajudar, tant a la Comunitat com a l’Escola del Clot.

"SOM MENYS PREVERES I ELS LAICS ESTAN DEMANANT SER-HI COM A IGUALS"

Com vas viure el canvi de viure a la Comunitat del Clot, una comunitat activa plena de joves, a una vida a Manresa molt més contemplativa?

Proposar exercicis espirituals és el que d’una manera o altra sempre he volgut fer, sigui tocant la guitarra o preparant un recés. De manera que m’enviaven a una missió que em venia molt de gust fer. Ara ja no des dels previs sinó des del rovell. Manresa és també una escola i una comunitat cristiana. Això sí, menys urbana.

En què creus que ha canviat l'Església en els darrers 25 anys?

La novetat del Papa Francesc, un papa jesuïta i molt pastor, és el que destacaria en primer lloc. Per altra banda, som menys preveres i els laics estan demanant ser-hi com a iguals. Visc amb esperança tots aquests canvis. La Comunitat del Clot penso que és pionera en aquest aspecte.

"AJUDEU-VOS AMB LES PARAULES I SOBRETOT AMB ELS FETS"

Els capellans casats, l'ordenació de dones, els seglars presidint l'eucaristia... És aquest el futur de l'Església?

El millor que ens pot passar és que ens deixem tocar per l’Evangeli i pels sagraments. Perquè això sigui possible caldrà fer el que calgui. L’Esperit Sant inspirarà novetats que no ens arribem a imaginar. Hi crec.

Quin missatge els donaries avui als monitors dels esplais, als catequistes d’infants i als diferents voluntaris?

Ajudeu als petits, als grans i ajudeu-vos entre vosaltres, a descobrir els valuosos que sou a ulls de Déu. Ajudeu-vos amb les paraules i sobretot amb els fets. En definitiva, estimeu-vos com ho fa Jesús.