Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Andrea Tornielli / Vatican News) El 15 de gener es publicarà a França un llibre sobre el sacerdoci que porta la signatura del Papa emèrit Joseph Ratzinger i del cardenal Robert Sarah, Prefecte de la Congregació per al Culte diví. De l'anticipació proporcionada per Le Figaro, es pren coneixement que els autors entren amb les seves intervencions en el debat sobre el celibat i sobre la possibilitat d'ordenar sacerdots a homes casats. Ratzinger i Sarah – que es defineixen com dos bisbes en "obediència filial al papa Francesc" que "busquen la veritat" en un "esperit d'amor per la unitat de l'Església" – defensen la disciplina del celibat i exposen les raons que, segons el seu parer, aconsellarien no canviar-la. La qüestió del celibat ocupa 175 pàgines del volum, amb dos textos, un del Papa emèrit i un altre del cardenal, al costat d'una introducció i una conclusió signada per tots dos.

Sarah, en el seu text, recorda que "hi ha un vincle ontològic-sacramental entre el sacerdoci i el celibat. Qualsevol afebliment d'aquest vincle posaria en dubte el magisteri del Concili i dels Papes Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI. Suplico al Papa Francesc que ens protegeixi definitivament de tal eventualitat vetant qualsevol afebliment de la llei del celibat sacerdotal, si bé limitat a l'una o l'altra regió". A més, Sarah arriba a definir "una catàstrofe pastoral, una confusió eclesiològica i un enfosquiment de la comprensió del sacerdoci" l'eventual possibilitat d'ordenar homes casats. Benet XVI, en la seva breu contribució, reflexionant sobre l'argument, es remunta a les arrels jueves del cristianisme, afirmant que el sacerdoci i el celibat estan units des del principi de la "nova aliança" de Déu amb la humanitat, establerta per Jesús. I recorda que ja "a l'Església antiga", és a dir en el primer mil·lenni, "els homes casats podien rebre el sagrament de l'ordre només si s'havien compromès a respectar l'abstinència sexual".

El celibat sacerdotal no és ni mai ha estat un dogma. Es tracta d'una disciplina eclesiàstica de l'Església llatina que representa un do preciós, definit d'aquesta manera per tots els últims Pontífexs. L'Església Catòlica de ritu oriental preveu la possibilitat d'ordenar sacerdots a homes casats i també per a l'Església llatina han estat admeses excepcions precisament per Benet XVI en la Constitució apostòlica "Anglicanorum coetibus" dedicada als anglicans que demanen la comunió amb l'Església catòlica, on es preveu "admetre cas per cas a l'Ordre sagrat del presbiteri també als homes casats, segons els criteris objectius aprovats per la Santa Seu".

Val la pena recordar que sobre l'argument també es va expressar diverses vegades el papa Francesc, qui sent encara cardenal, en el llibre conversa amb el rabí Abraham Skorka, havia explicat que estava a favor de mantenir el celibat "amb tots els pros i els contres que comporta, perquè són deu segles d'experiències positives més que d'errors. La tradició té un pes i una validesa". El mes de gener passat, en diàleg amb els periodistes en el vol de retorn de Panamà, el Papa havia recordat que a l'Església catòlica oriental era possible l'opció del celibat o del matrimoni abans del diaconat, però havia afegit, a propòsit de l'Església llatina: "Em ve a la ment aquesta frase de Sant Pau VI: ‘Prefereixo donar la meva vida abans que canviar la llei del celibat’. M'ha vingut a la ment i vull dir-la, perquè és una frase valenta, en un moment més difícil que aquest, 1968/1970... Personalment, penso que el celibat és un do per a l'Església... Jo no estic d'acord a permetre el celibat opcional, no". En la seva resposta, també havia parlat de la discussió entre els teòlegs sobre la possibilitat de concedir dispenses per a algunes regions allunyades, com les illes del Pacífic, però precisant: "No hi ha cap decisió per part meva. La meva decisió és: celibat opcional abans del diaconat, no. És una cosa meva, personal, jo no ho faré, això queda clar. Soc "tancat"? Potser. Però no tinc la voluntat de posar-me davant Déu amb aquesta decisió".

A l'octubre de 2019 es va celebrar el Sínode sobre l'Amazònia i es va debatre el tema. Com es pot veure en el document final, va haver-hi bisbes que van demanar la possibilitat d'ordenar sacerdots a diaques permanents casats. No obstant això, crida l'atenció que el 26 d'octubre, en el seu discurs conclusiu, el Papa, després d'haver seguit totes les fases de les intervencions i de la discussió a l'aula, no hagi esmentat en absolut el tema de l'ordenació dels homes casats, ni tan sols fent una al·lusió. En canvi, va recordar les quatre dimensions del Sínode: la relativa a la inculturació, la dimensió ecològica, la social i, finalment, la dimensió pastoral, que "les inclou a totes". En aquest mateix discurs, el Pontífex va parlar de la creativitat en els nous ministeris i del paper de la dona, i referint-se a l'escassetat de clergat en certes àrees de missió, va recordar que hi ha molts sacerdots d'un país que s'han anat al primer món – els Estats Units i Europa – “i no hi ha per a enviar-los a la zona amazònica d'aquell mateix país”.

Finalment, també és significatiu el fet que Francesc, agraint als mitjans de comunicació social, en aquella mateixa ocasió els va demanar que, en difondre el document final, es detinguessin sobretot en els diagnòstics, "que és la part en la qual el Sínode s'ha expressat realment millor": el diagnòstic cultural, el diagnòstic social, el diagnòstic pastoral i el diagnòstic ecològic. El Papa va convidar a no caure en el perill de detenir-se "a veure el que van decidir en aquella qüestió disciplinària, en el que van decidir en aquesta altra, en quin partit va guanyar i quin va perdre".