Al centre de la creació artística hi ha el misteri

(Ramon Bassas/CR) Amb aquestes paraules resumia l'editor Jaume Vallcorba les intervencions de la taula rodona que ha tingut lloc divendres dia 18 de maig a la tarda a la sala Prat de la Riba de l'antiga Casa de la Convalescència. La seu de l'Institut d'Estudis Catalans, acollits per Salvador Giner, s'ha omplert de gom a gom en el penúltim dels actes convocats a l'Atri dels Gentils de Barcelona. La capella adjunta a la sala d'aquesta institució civil, que ha acollit les cabines de traducció i el material tècnic, resumia metafòricament la barreja de procedències dels participants del diàleg "Crear i recrear: els sentits espirituals".

La transcendència "lleugera"

A la taula rodona "El procés de creació artística com a acte de transcendència", diverses personalitats de diferents disciplines artístiques han desenvolupat les seves particulars aportacions. Vallcorba recordava Plató afirmant que "tota obra feta de la imitació ens acosta a la mediocritat". Perico Pastor, autor de les il·lustracions d'una recent edició de la Bíblia, reconeixia que "el perill més gran de la transcendència és posar-se transcendent, 'estupendo', ja que el que ens fa artistes és allò més humà i més comú que tenim". Aquesta frase ha servit a Lluís Pascual, director teatral, per dir que "quant més busquem la transcendència més lleugers, més livianos, ens fem. El cardenal Gianfranco Ravasi, que hi assistia junt amb el cardenal Martínez Sistach i nombroses persones del món de la cultura i de l'Església de Barcelona, ha intervingut breument més tard per continuar amb la reflexió, citant Hans Urs von Balthasar, afegint que "la creació artística és comparable amb l'encarnació, de carn, existència, fragilitat... que transcendeix i entusiasma".

El misteri, al centre

Ha estat Joan Guinjoan, compositor, qui, després de confessar que intenta "retrobar el treball de la terra a través de la música", en referència al seu passat pagès, ha introduit el misteri com a nucli central del que s'esdevé a causa de la creació. Això ha servit perquè Lluís Pascual fes una analogia entre el paper de l'Església i del teatre: "fem assaig, convoquem gent, celebrem la paraula, ens vestim de sagrat, posem sobre la taula problemes morals i acabem en comunió, amb quelcom que ens afecta a tots i només és un misteri", ha dit.

Carme Riera, novel·lista i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, ha afegit que "en el procés creatiu hi ha la voluntat de representar l'irrepresentable, també misteriós, que, en el cas dels escriptors, "com feia Sherezade, escrivim per no morir".

Estrena d'un curtmetratge

L'acte l'havien iniciat les ponències Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio, i Juan Manuel Bonet, ex director dels museus Reina Sofía i IVAM. Riera, que havia titulat la seva intervenció "El capvespre de la cultura", ha reivindicat el classicisme front "a una cultura que resta tot prioritzant les coses immediates". Bonet, per la seva part, ha fet un repàs a les peces artístiques més importants que hi va haver al segle XX de temàtica religiosa o espiritual.

Finalment, Albert Serra, director de cinema, ha estrenat el curtmetratge «Moments musicals» amb motiu de l'Atri dels Gentils, també amb un contingut que abundaba en la idea de misteri i que se suma a les estrenes de l'esdeveniment. I, misteriosament, han arribat les 6 de la tarda i tothom a córrer per assistir a la sagrada Família, al darrer dels actes.