Ara el professor deia que hi ha dues interpretacions, la simbòlica i la no simbòlica, es a dir, la realista objectiva; i que per ell era aquesta darrera la que el text volia comunicar. Menjar el Cos del Crist. És verdaderament el Cos del Crist.
El Ricard, neguitós, aixeca la ma i pregunta: “De quin cos parlem?” El professor diu: Parlem del Cos actual del Crist, el glorificat, evidentment.
Tot plegat ha fet que el Ricard visqués l’Eucaristia d’una manera diferent començant per l’acte de contrició i el perdó, les lectures de la Paraula, l’homilia curta i directa, l’oferiment, el memorial de la Cena del Senyor, la seva presència real i la comunió, com a donació d’Ell a cadascú i a tots. Ha acabat en una acció de gràcies especial, molt especial per cert.
Una darrera nota important: Jesucrist no ens deixa, és permanent en nosaltres, dia a dia, en tots i en cadascú, La nostra història la vivim junts.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.