Marta, vas sortir de la discoteca que eren a prop de les cinc de la matinada. El cap et bullia com una olla a pressió. Una nit ben boja. I en mig de la boira mental, de cop, vas recordar que aquesta era la nit de pasqua; aquella nit màgica dels anys adolescents, quan anaves amb la colla d’amics a celebrar-la lluny de la ciutat.
Quina immensa buidor et va anar envaint. No tenies cap ganes de tornar a caseta i constatar que tothom feia veure que dormia, però que estaven pendents del cop de porta. Els carrers estaven ben solitaris i ets senties com flotant entre la són i l’angoixa, sense cap sensació de parany.
“Com he canviat amb cinc anys !!. Que lluny que em queda aquell passat !!. Vivia en el núvol, i ara soc a sota terra !!”.
Vas seure en un dels bancs del passeig i quasi sense adornar-te’n et vas quedar dormida. Era un dormir intens, de roca granítica; fins que de sobte obres el ulls i és ja de dia. La ciutat està quieta. No es veu ningú. Sí, mes ben dit, te’n adones que s’acosta una noia que porta al braç una bata blanca mig girada. És com tu, és la teva imatge, ets tu.
. - No ets la Marta ?
. Sí, i tu, qui ets ?
. - No em recordes ?
. Doncs, no.
. - Soc la Marta 02.
La Marta 02 ets tu mateixa. És aquella possibilitat que vas deixar escapar, la que haguera pogut ser, si em comptes de deixar el voluntariat, la pregària i els amics, haguessis seguit pel camí que dintre del teu cor et cridava.
Tu mateixa, que et retrobes. Dreta en front de la real, asseguda i mig de reseca. Amb la bata que has portat tota la nit a l’hospital fent una suplència. Contenta, plena, cansada, feliç d’una nit de pasqua amb els malalts. Amb el cor il·luminat de la joia de la millor possibilitat,.
. Bon dia, Marta . Com et trobes ?
. I tu, Marta . Com et va ?
. Em va bé. Vaig superar la buidor, aquella que tu coneixes.
. Doncs, jo , no. No la sé superar.
. No digues: no. Digues: no , per ara.
. No, per ara.
. Ben dit. A qualsevol moment pot caure sobre el teu cor la Llum de la Pasqua. Sempre tens la possibilitat de refer el camí.
“ els deixebles per por dels jueus tenien tancades les portes del lloc on es trobaven, Jesús, va arribar , es posà al mig i els digué: pau a vosaltres “
Temàtica
Territori
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.