Després d’una breu encaixada de mans vaig entendre que avui l’Adrià tenia una cosa important per dir-me, i al més aviat possible. És un noi transparent, manifesta massa el que li passa. Em mira i noto que els seus ulls estan una mica emocionats. Dissimulo, com si res, encara que interiorment s’encén l’intermitent. Toc d’alerta!
-Jesús hi era. No deia res, però hi era.
-Què vols dir, Adrià?
Com cada dijous ell va a visitar un home gran que passa moltes hores sol a casa seva. L’Adrià l’ajuda a l’hora de dinar. Cada dia hi va un voluntari. Al vespre hi va una empleada que hi està tota la nit, i el deixa havent esmorzat. L’home es diu Francesc, abans li deien Francisco, abans Paco i de nen sembla que li deien Paquito. Passa moltes hores sol. L’Adrià, que estudia segon de batxillerat, hi va els dijous i l’ajuda a menjar.
-Avui quan li donava de menjar Jesús hi era.
-Què vols dir? Que l’has vist?
L’Adrià fins fa uns mesos no creia en res. No es feia les preguntes essencials de la vida. Senzillament anava vivint, i omplia el seu temps al millor que podia. Va tenir una conversió gràcies a un amic, que sempre estava content, i parlant, parlant... li va dir que llegia l’Evangeli i que algunes vegades anava a una església... etc. Un dia varen decidir de sortir a caminar i l’Adrià va quedar profundament impactat pel seu amic. Aquella nit va pregar a Jesús demanant la fe... i quan menys ho esperava creia sense saber com.
-No, no l’he vist. Però... hi era. Pensaràs que estic boig!... Hi era.
-On era?Dins teu, que feies aquella ajuda?
L’Adrià va entendre ràpidament que la fe no la podia guardar, que havia d’actuar. Va entrar a un grup que es preparava per a la confirmació; cada nit llegia un fragment de l’Evangeli. A cops s’emocionava. I va començar a actuar com a voluntari d’un esplai de la parròquia i el dijous venia a servir aquell home gran. Tot formava part d’un “pack” que l’anava transformant per dintre.
-No, Jesús hi era, no dins meu, sinó en aquell home. No el vaig veure, no el vaig sentir... però vaig tenir la intuïció clara i evident que hi era, allà, en aquella vida humana que s’anava degradant. No em preguntis res més. Hi era, sí, Ell mateix.
Temàtica
Territori
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.