A propòsit de les cerimònies d’Estat el partit socialista s’ha tornat a equivocar en la seva iniciativa que siguin cerimònies aconfessionals. S’equivoca tant com s’equivoca la dreta que segueix defensant que les cerimònies d’Estat siguin un monopoli de l’Església Catòlica.
Uns i altres, en la gestió del fet religiós, sembla que encara visquin en el segle XIX. Creuen que en la confrontació religiosa guanyen seguidors i/o votants quan en realitat el que fan és espantar tota la bona gent que amb aquesta manera de pensar i d’actuar no només s’allunya d’ells, i dels seus partits, sinó també de la democràcia.
Aquest és un país religiosament plural i això va a més.
El monopoli de l’Església Catòlica és cosa del passat i l’anticlericalisme encara és més antic.
Insisteixo: Aquest és un país plurirreligiós i quant més triguin els polítics en admetre aquesta realitat més ciutadans s’allunyaran de la democràcia.
L’obligació d’un l’Estat Democràtic és la de ser inclusiu i no la de ser excloent.
Recordo que, en una estada en els Estats Units, vaig poder seguir per televisió una Cerimònia d’Estat amb motiu de la presa de possessió del nou president d’aquell país.
En aquella Cerimònia d’Estat van participar els principals representants de les més significatives Confessions Religioses.
Ningú no es va sentir ofès, ans tot el contrari.
Les persones religioses, perquè sentien que formaven part del país. Les no religioses, perquè entenien que el país no era seu sinó de tots: també de les persones religioses.
Aquella cerimònia em va fer pensar en el meu país.
En les Cerimònies Religioses Institucionals uns no m’admeten perquè no sóc catòlic i els altres tampoc no m’admeten perquè sóc una persona religiosa.
Quan vaig néixer aquesta era la realitat del meu país.
Després de gairebé 40 anys de democràcia la situació segueix en el mateix punt: El de l’exclusió.
Potser ha arribat l’hora que ens tornem a plantejar que cal internacionalitzar el fet perquè el món sàpiga que en aquest país la Llibertat Religiosa només és una realitat en els papers i que l’esperit d’exclusió segueix en uns i altres.
