El traspàs d’Adolfo Suárez ens obre la porta a revisar els nostres comportaments amb aquelles persones que han estat cabdals en una etapa de la història compartida i que en un determinat moment han caigut en desgràcia o, com és el cas dels protestants, mai no han/hem caigut en gràcia.
Estic convençut que un cop traspassat Adolfo Suárez ara tothom voldrà posar avingudes, places o jardins amb el seu nom. Tothom dirà meravelles de l’home que va portar la democràcia a l’Estat Espanyol.
Clar que, des del meu punt de vista, hagués estat molt millor fer-ho quan encara ens ho hagués pogut agrair.
Els homenatges s’han de fer en vida de la persona a qui volem donar les gràcies per la feina feta.
Fer-ho després del seu traspàs és més un acte de penediment dels vius que un acte d’homenatge. Penediment dels vius perquè en l’homenatge trobem una forma d’excusar-nos a nosaltres mateixos per no haver-li fet en vida. De no haver-ho fet quan érem conscients que el millor que podíem fer per aquella persona era demostrar-li la nostra estima.
Benvinguts siguin ara les avingudes, els carrers, els jardins, les escoles o les biblioteques i fins i tot els aeroports que portin el nom d’Adolfo Suárez.
Mai no és massa tard.
Clar que, tal volta, el millor que podem fer ara és donar un cop d’ull per veure si al voltant nostre hi ha algú que es mereix un homenatge que encara no li hem fet.
Si ho féssim segurament seria una de les darreres lliçons que ens ha regalat la vida d’Adolfo Suárez.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.