Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Dissenyat per Josep-Lluís Carod-Rovira, i de la mà de Pagès Editors, s’acaba de presentar un magnífic llibre que porta per títol Les religions a Catalunya.

És un llibre que no només s’ha de comprar, sinó que s’ha de llegir.

Aquesta publicació posa el focus d’atenció en el paper rellevant que han tingut, i segueixen tenint, les religions a Catalunya. Ho fa endinsant-se en la història del judaisme, el catolicisme, l’islam i el protestantisme. Les quatre confessions històricament arrelades entre nosaltres. D’aquesta manera posa en relleu el que és una evidència: el pluralisme religiós és una realitat creixent i els diferents autors constaten el seu fonament històric.

Però el llibre no només parla del passat, sinó que ens aporta una fotografia actual sobre la pluralitat religiosa i apunta maneres de com s’ha de gestionar, des del poder públic, la pluralitat religiosa.

Pel que fa el capítol dedicat al protestantisme, escrit per Josep-Lluís Carod-Rovira, dues consideracions.

La primera, en un context on creix la inexactitud històrica cal posar en valor el rigor històric del document.

Segona, l’autor no només aporta la veracitat de les dades, sinó la comprensió de l’esperit del protestantisme. El protestant que llegeixi el text s’hi veurà reflectit i el no protestant entendrà el que llegeix.

Un altre dels encerts del llibre, per acabar, és que s’ha escrit perquè sigui entès. Massa cops s’escriu per als amics, d’altres per ser populars i gairebé mai s’escriu per ensenyar i per divulgar aquest ensenyament. Doncs aquest cop, Les religions a Catalunya trenca l’esquema. El llibre s’ha escrit en un llenguatge planer sense trair el rigor científic i des d’una perspectiva de present i de futur. Gràcies a tots els autors i a l’autora que l’han fet possible.

Quan ens preguntem qui som i on anem és bo que, entre tots i totes, no oblidem que les religions contribueixen a la cohesió social. I, si em permeten, les religions contribueixen a moltes més coses de les que avui no toca parlar.