El debat sobre el perdó segueix viu a la nostra societat i seguirà viu durant molt de temps. Aquesta és una molt bona oportunitat per obrir un procés de perdó i reconciliació. Permeteu-me que em repeteixi novament: l’assignatura pendent de la transició és no haver obert un procés de perdó i reconciliació.
Estic d’acord que segurament en aquell moment no es podia fer però tots hauríem d’estar d’acord que si afirmen que la nostra és una societat madura ara és el temps de fer-ho.
La responsabilitat d’obrir el procés de perdó i reconciliació és dels vencedors o dels que actualment es consideren vencedors.
La resta, encara que vulguem, no tenim poder polític per fer-ho.
Hem de demanar perdó a les persones assassinades en la revolta de l’any 1936, hem de demanar perdó per les atrocitats d’una guerra civil que va obrir unes ferides que s’han volgut enterrar sota el silenci, hem de demanar perdó per imposar la llei del més fort a les minories del país -especialment a les minories religioses tant durant el franquisme com durant l’actual etapa democràtica que segueix sense donar la resposta esperada-, hem de demanar perdó a les víctimes del terrorisme i hem de demanar perdó per no haver demanat perdó encara i per posar totes les traves possibles per no alleugerir el dolor de les víctimes.
Les víctimes no són només les del terrorisme d’ETA. També són víctimes les persones afusellades d’un i altre bàndol, les esglésies cremades, les persones que van ser denunciades per la seva fe, per la seva ideologia, per ser rics, per ser pobres o per ser nacionalistes.
En aquest país hi ha massa gent que es viu a ella mateixa com a víctima.
En aquest país hi ha massa gent que vol demostrar als altres qui té el poder.
En aquest país ens cal tot el contrari: molta gent que demani perdó de paraula o de fet, que se senti perdonada no perquè li han demanat perdó, sinó perquè ha sabut perdonar, fa falta molta gent que es convenci que la raó de la seva causa no es mesura pel seu grau d’intransigència, sinó per la seva capacitat de perdonar.
Deixem d’acusar-nos els uns als altres i demanem-nos perdó els uns als altres per poder-nos, finalment, reconciliar i enterrar les rancúnies.
Restaurem-nos els uns als altres perquè el perdó sigui una convicció i no una paraula.
Si Déu ens ha perdonat, qui som nosaltres per negar el perdó als altres?
Ningú no ha patit tant com Jesús ha patit, i segueix patint, per a tots nosaltres.
Construïm entre tots i totes un procés de perdó, reconciliació i restauració.
És el que ara toca fer.
Estic d’acord que segurament en aquell moment no es podia fer però tots hauríem d’estar d’acord que si afirmen que la nostra és una societat madura ara és el temps de fer-ho.
La responsabilitat d’obrir el procés de perdó i reconciliació és dels vencedors o dels que actualment es consideren vencedors.
La resta, encara que vulguem, no tenim poder polític per fer-ho.
Hem de demanar perdó a les persones assassinades en la revolta de l’any 1936, hem de demanar perdó per les atrocitats d’una guerra civil que va obrir unes ferides que s’han volgut enterrar sota el silenci, hem de demanar perdó per imposar la llei del més fort a les minories del país -especialment a les minories religioses tant durant el franquisme com durant l’actual etapa democràtica que segueix sense donar la resposta esperada-, hem de demanar perdó a les víctimes del terrorisme i hem de demanar perdó per no haver demanat perdó encara i per posar totes les traves possibles per no alleugerir el dolor de les víctimes.
Les víctimes no són només les del terrorisme d’ETA. També són víctimes les persones afusellades d’un i altre bàndol, les esglésies cremades, les persones que van ser denunciades per la seva fe, per la seva ideologia, per ser rics, per ser pobres o per ser nacionalistes.
En aquest país hi ha massa gent que es viu a ella mateixa com a víctima.
En aquest país hi ha massa gent que vol demostrar als altres qui té el poder.
En aquest país ens cal tot el contrari: molta gent que demani perdó de paraula o de fet, que se senti perdonada no perquè li han demanat perdó, sinó perquè ha sabut perdonar, fa falta molta gent que es convenci que la raó de la seva causa no es mesura pel seu grau d’intransigència, sinó per la seva capacitat de perdonar.
Deixem d’acusar-nos els uns als altres i demanem-nos perdó els uns als altres per poder-nos, finalment, reconciliar i enterrar les rancúnies.
Restaurem-nos els uns als altres perquè el perdó sigui una convicció i no una paraula.
Si Déu ens ha perdonat, qui som nosaltres per negar el perdó als altres?
Ningú no ha patit tant com Jesús ha patit, i segueix patint, per a tots nosaltres.
Construïm entre tots i totes un procés de perdó, reconciliació i restauració.
És el que ara toca fer.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.