La sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre l’anomenada “doctrina Parot” està portant un important enrenou a tots els nivells i ha posat sobre la taula el debat sobre el perdó i sobre la necessitat o conveniència de demanar perdó.
Hi ha qui es pregunta com es pot deixar lliure una persona que no ha demanat perdó pels seus assassinats.
Sense respondre a la pregunta em permeto afegir-ne una altra:
S’ha plantejat algú en aquest país demanar perdó als protestants?
¿S’ha plantejat algú en aquest país demanar-nos perdó pels pastors i dirigents protestants assassinats, afusellats, empresonats, desterrats, represaliats, emmordassats, silenciats, esporuguits, vergonyats, oblidats i menystinguts?
¿S’ha plantejat algú demanar-nos perdó per negar-se a enterrar als nostres morts, per robar-nos els morts a fi de no ser enterrats com a protestants, per cremar-nos esglésies o per tirar-nos pedres durant la celebració dels cultes?
No cal ni seguir, ni continuar, ni afegir moltes de les atrocitats que hem hagut que viure. La resta tothom la coneix o la pot conèixer si vol.
Es podrà argumentar: D’això fa molts de temps.
O no tant, jo afegiria.
Però també fa molt de temps que ETA ha deixat de matar i hi ha gent capficada, sense que això vulgui dir que no hi tinguin dret, en exigir que es demani perdó.
El pas del temps no avala les injustícies.
Cal que es demani perdó?
Personalment crec que cal perdonar i ser perdonats.
Però també crec que perdonar i ser perdonats ha de ser per a tothom i no només pels qui tenen suport polític per fer de la seva una causa mediàtica.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.