Ara, que ja fa uns dies que hem celebrat el Nadal, és un moment oportú per aportar una reflexió.
El dia de Nadal no sempre ha estat una festa cristiana. Tothom ho sap. Com també tothom sap que no sempre ha estat festiu i celebrat. Amb tot, des de fa ja molts segles el Nadal és, en el nostre entorn geopolític, dia festiu per commemorar el naixement de Jesús.
La festivitat de Nadal ha vingut envoltada, de manera creixent, per tot un seguit de signes en els carrers de la nostres ciutats que han volgut recordar-nos, des de la via pública, la significació de la festa.
Benvinguda sigui tota aquesta lluminària si, d’aquesta manera, es contribueix a recordar-nos el que no hem d’oblidar d’aquesta celebració: el seu origen cristià.
En els darrers anys, també de manera creixent, la lluminària dels nostres carrers ha començat a desdibuixar l’origen cristià de la celebració.
Cadascú explica la seva raó i, pels qui justifiquen aquests canvis, les seves són raons vàlides.
En podríem parlar però, perdoneu el meu pessimisme, crec que seria un diàleg de sords.
Per no caure en aquest parany el que jo proposo és una alternativa.
Als cristians, que volem celebrar el Nadal, no ens cal lluminàries pels carrers amb simbologies estranyes a la seva significació.
El Nadal el celebrem en família, és a dir: a casa, i a l’Església, és a dir: en comunitat.
Per aquestes raons dic que no ens calen les lluminàries pels carrers.
Els cristians no necessitem les lluminàries per celebrar el Nadal. En podem perfectament prescindir perquè continuarem celebrant el Nadal -tal i com s’acaba d’exposar-. Aquesta és una opció.
Hi ha una altra opció.
Que es mantinguin les lluminàries pels carrers perquè això fa festa i perquè forma part de la nostra tradició.
Si aquesta és l’alternativa, aleshores que se sigui conseqüent: que les lluminàries, i altres simbologies, reflecteixin el significat cristià del Nadal.
Una opció o l’altra.
Qui ha de decidir que decideixi, però el que no val és celebrar en els carrers de les nostres ciutats el Nadal amagant a Jesús.
Nadal i Jesús van inexorablement units.
Negar-ho és negar la nostra història.
Ho podem repensar d’una altra manera, si volem.
Però el que no podem fer és anunciar una festa i celebrar-ne una altra.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.