S’ha celebrat a Barcelona la Primera Conferència Missionera de Catalunya organitzada per les Esglésies Protestants. Molts són els aspectes que podríem destacar de la trobada. De tots ells jo només en voldria remarcar un: la missió del dilluns.
Per a molts de nosaltres parlar de missió és pensar en terres llunyanes. També és pensar que aquesta és una crida per a una minoria de creients.
Per a mi quan parlem de les missions, en general, també parlem de la missió de l’Església, en singular. I la missió de l Església comença, per a la gran majoria de cristians i de cristianes, cada dilluns de bon matí. Comença cada dilluns quan anem a la feina, a l’escola, institut o universitat, quan anem a fer tasca de voluntariat o a continuar cercant un lloc de feina.
No ens cal viatjar a països llunyans per encarnar la missió que Jesús ens ha encomanat.
La podem encarnar en el nostre dia a dia i fer-ho visquem on visquem.
El que veritablement ens cal és que siguem missioners on ens ha tocat viure.
I tal volta si ho fem així uns pocs d’entre nosaltres se sentiran cridats i cridades a fer ho més enllà, frontera enfora.
Que les missions comencen a casa i el dilluns quan sortim de casa és la millor resposta que ens ha aportat/recordat aquesta Primera Conferència Missionera.
També ens ha ensenyat moltes altres qüestions que cal posar en valor, naturalment.
Ara cal que tots i totes ens sentim cridats i cridades a les missions: les que comencen cada dilluns pel matí.
Les altres ja vindran, o no.
Però, vinguin o no vinguin, el que és significatiu és que siguem capaços i capaces de donar el primer pas.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.