Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

En el moment en què els tràmits administratius ho permetin la senyora Yvonne Griley, ja formalment nomenada, prendrà possessió com a nova directora de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR). Sigui molt benvinguda a aquesta nova responsabilitat que, per la seva trajectòria històrica i pel nostre coneixement personal, sabem que no només serà propícia per a la Comunitat Protestant, sinó per a totes les Confessions.

Al voltant de les dates en què aquest canvi es faci efectiu cal posar en valor la feina feta en els darrers anys per la Conselleria i per aquesta Direcció General.

En primer lloc, cal destacar la implicació i proximitat de qui ha estat, fins fa poc, la Consellera de Justícia, la senyora Ester Capella, de qui penja la DGAR. Poc després de ser nomenada em va convocar ràpidament per conèixer de primera mà les preocupacions i les demandes de la Comunitat Protestant.

Aquest gest, que en si mateix està ple de contingut, es va traduir en una estreta relació personal. Aquesta proximitat es va evidenciar, encara més, en el decurs de la llarga situació de pandèmia. Les seves trucades demostraven no només un veritable interès per la situació, sinó també un coneixement del que portava entre mans. Cal remarcar, a més a més, la seva valentia i transparència quan ens reconeixia que no sempre les seves gestions en defensa nostra arribaven a bon port.

Aquesta proximitat es va exemplificar amb la seva presència a la cerimònia de comiat de qui ha estat fins ara el President del Consell Evangèlic de Catalunya, el senyor Benjamí Planes. Però la seva gestió política no es va limitar al gest i la proximitat, sinó també a l’hora de la concreció de polítiques públiques que han estat de benedicció per a la Comunitat Protestant i per a la resta de Confessions.

Recordo que en aquella primera entrevista oficial va assistir el, aleshores recent nomenat, Director General de la DGAR, el senyor Marcel Joan. Un home que ha acompanyat el protestantisme des d’abans que s’establissin les relacions institucionals entre el Consell Evangèlic de Catalunya i el Govern de la Generalitat de l’any 1998 amb l’Acord Marc.

Va obrir aquesta col·laboració uns anys abans des de la seva posició a Serveis Penitenciaris. Ho va fer com estret col·laborador del sempre estimat senyor Ignasi Garcia i Clavel, el primer titular del que avui es coneix com a DGAR -un cristià exemplar i un home clau en l’entesa entre el Govern de la Generalitat i el Consell Evangèlic de Catalunya-.

Durant molts anys en Marcel Joan ha acompanyat l’Ignasi Garcia i Clavel amb llum pròpia i la seva llum ha tingut tanta intensitat que el va portar finalment a ser titular d’aquesta Direcció General.

El seu nomenament no només va ser celebrat per la Comunitat Protestant, per la coneguda, llarga i profitosa entesa, sinó per totes les Confessions reconeixent la seva sensibilitat, professionalitat i voluntat de millora que el caracteritza.

La tasca del senyor Marcel Joan ha estat complementada darrerament, sota el guiatge de la consellera Ester Capella, pel senyor Xavier Bardagí.

El senyor Xavier Bardagí ha continuat i augmentat, si cal, aquesta capacitat de diàleg, entesa i concreció de la Direcció General defensant -entre d’altres qüestions, en els moments més difícils de la pandèmia, de la mà de la Consellera Capella-, que el dret a la celebració cúltica és un dret fonamental que no es pot equiparar amb situacions que es puguin produir en altres àmbits de la nostra societat.

En definitiva: gràcies per la proximitat, sensibilitat i concreció d’una Consellera i d’una Direcció General d’Afers Religiosos que ha gestionat a favor de totes les Confessions i en defensa dels Drets Humans.

Un agraïment que fem extensiu a tot l’equip humà que forma part d’aquesta Direcció General que, des de la Comunitat Protestant, sentim com a pròpia.

La sentim com a pròpia perquè, en el seu moment, va ser la Comunitat Protestant qui va impulsar la creació d’aquesta Direcció General i perquè aquesta petició va ser escoltada pel Govern de la Generalitat d’aleshores.