El Consell Evangèlic de Catalunya ha celebrat aquest passat dissabte la seva 63a Assemblea Cívica, històricament parlant des de la seva fundació l’any 1981, i la seva 33a Assemblea General des de que estem legalment reconeguts com a entitat religiosa.
L’Assemblea d’enguany ha estat l’Assemblea del Reajustament econòmic.
D’un pressupost de 250.000 € de l’any 2010 i d’un pressupost de 227.000 € l’any 2011, s’ha passat a un pressupost de 90.000 € l’any 2012 i amb una previsió per a l’any 2013 de 62.000 € de pressupost.
O dit en altres paraules: si tenim com a referència l’any 2010 ens han retallat al voltant de 220.000 € de cofinançament.
Evidentment davant d’aquest despropòsit calia reaccionar i plantejar un reajustament a fons per a l’any 2013. Un reajustament que ja es va iniciar l’any 2011 i que va tenir el seu màxim exponent l’any 2012.
L’any 2012 ens vàrem anticipar a la falta de notícies per part de l’administració i es va decidir tancar l’Oficina Tècnica del Consell Evangèlic de Catalunya. Aquesta Oficina havia nascut en els darrers anys de Govern del President Jordi Pujol i gràcies a l’Acord Marc signat l’any 1998.
Malgrat la nostra anticipació als esdeveniments, l’any 2012 es va tancar amb una pèrdua superior als 49. 000 € que s’ha eixugat gràcies a la bona gestió d’exercicis anteriors.
Explico tot això motivat per la vocació de transparència que ens presideix.
Davant de la nostra transparència econòmica el Director General d’Afers Religiosos que acaba de ser substituït encara no ens ha donat cap explicació raonada sobre la retallada de què hem estat objecte totes les Confessions Religioses de Catalunya.
La crisi econòmica pot explicar una reducció parcial del cofinançament però mai explica ni justifica una retallada del cent per cent.
Som els primers en promoure l’austeritat de l’Església i de reclamar-nos a nosaltres mateixos més austeritat en temps de crisi però encara sabem distingir entre austeritat i discriminació.
Els protestants d’aquest país ens sentim discriminats per moltes i diverses raons. Aquestes raons no són només històriques, sinó que encara perviuen en el dia d’avui.
Un cop més hem estat discriminats i un cop més tenim la consciència molt clara que continuem sent ciutadans de segona davant de determinades administracions.
El que mai no ens haguéssim imaginat es que fóssim discriminats per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya que en el seu dia es va constituir a petició del Consell Evangèlic de Catalunya.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.