El preu d'una vida

Proclameu-ho des dels terrats!, ens diu Mateu en l’Evangeli d’avui. Proclamem des dels terrats que la humanitat pateix de deshumanització i, a aquestes alçades encara no hem entès que tota vida humana és sagrada, única i irrepetible.

Alcem la veu per reconèixer que posem preu a tot perquè ho convertim en un mercadeig, la vida humana també!, i això que en algun lloc diu que l’època de l’esclavisme es va acabar fa temps.

Quin és el preu d’una vida? Quantes vegades més haurem de preguntar-nos això mentre milers d’immigrants que fugen de situacions extremes, que marxen dels seus llocs d’origen a la recerca d’un futur millor travessant països, creuant mars, perseguint falses imatges de prosperitat donat que, certament, no seran benvinguts als nostres països fortalesa, continuen morint com a desconeguts?

Com tants d’altres ciutadans, dono voltes i més voltes a la inversió en mitjans que s’ha fet a nivell internacional en l’intent de rescat dels passatgers del Titan (per suposat que sap greu que hagin mort), mentre ignorem, i neguem ajut a tants immigrants que dia rere dia malden per arribar a la terra dels seus somnis ignorant que, sovint, fan camí cap a la mort o un niu de dificultats infinites. A uns, els mitjans de comunicació ens els han presentat sí o sí als telenotícies a les hores de dinar o sopar, amb tota mena de detalls, fotografies, biografies; dels altres només sabem que hi ha un nombre indefinit de desapareguts i, amb sort, coneixem el nom d'algun país de procedència i, si per un casual arribéssim a escoltar les seves històries sabríem que malgrat que han invertit tots els seus minsos estalvis perquè algun passant que hi ha vist un negoci els deixés pujar a una barcassa, han estat víctimes d'una estafa i patit un naufragi, les causes del qual sembla que no interessen tant com les del Titan.

Ens cal proclamar des de qualsevol altaveu que la comunitat internacional sembla que se n’avergonyeix poc o gens d’aquesta diferenciació, ja que a l’hora de decidir com afrontar aquesta situació, els governs tendeixen a perdre’s en discussions legals mentre aquestes persones sense nom que fugen de la fam, la guerra, el no futur, les violacions, els desastres climàtics... es converteixen en números i rostres desdibuixats.

Personalment, crec que jugar-se la vida per tenir una oportunitat en un altre lloc del món, i assumir tots els riscos que aquest viatge comporta, demostra molt més valor i parla molt més del desig de viure dignament que cercar la fama al costat d’un vaixell enfonsat fa més de 100 anys.