Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Acabades unes gaudides vacances, a casa nostra, com a tantes llars, comença el nou curs escolar, aquell que fixa una rutina, un horari, un calendari per a gairebé tota la societat. Família i escola, mestres/professors i alumnes es retrobaran de nou o es coneixeran per primer cop.

La família és l’eix  principal de tota educació i, per tant, fa de lligam entre allò afectiu i allò cognitiu, assegurant alhora la connexió i coherència entre valors i normes, però aquest eix s’enllaça de manera molt evident amb el que representa l’escola o l’institut. I és per l’existència d’aquest estret vincle, i el seu reconeixement que les famílies hem de poder sempre fer confiança en l’escola i els seus mestres, en la seva identitat, i agrair-los la seva dedicació més enllà de la seva professionalitat. Perquè el bon mestre fa de mirall i és un dels referents més importants -juntament amb la seva família- per als infants i adolescents. 

A l’escola s’educa i s’ensenya. Ensenyar és un acte docent de transmissió de coneixements teòrics del que en diem matèries instrumentals; i també pràctics com poden ser els hàbits i les rutines que ordenen i estructuren el quotidià de tot individu. Educar comporta a més l’acompanyament en la descoberta de qui és un mateix, l’estar present en el creixement de la persona, implica ser pacient, escoltar i reforçar personalitats. I ambdós actes requereixen, en diferents nivells, temps i espais, però de manera continuada la col·laboració entre escola i família, per anar de bracet i no entrar en excessives contradiccions que desorientin i creïn inseguretats innecessàries als nostres fills i filles, perquè no podem oblidar que educar és una feina compartida.

L’escola ha de ser acollidora i afavorir les relacions entre iguals. L’escola, s’ha de sentir lliure per empoderar i donar seguretat als seus alumnes, per ajudar-los a créixer, a gestionar emocions, a trobar el seu propi camí i a que es converteixin en millors persones cada dia, en ciutadans que treballin per la transformació dins de l’espai social que constitueix la seva pertinença. 

El sistema educatiu ha de donar les mateixes oportunitats a tothom, respectant tota diversitat, fomentant l’esforç personal i l’esperit crític, posant en valor la paraula i la reflexió, ajudant a desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Un nou curs comença, amb renovades energies dels mestres i professors,  i desconegudes experiències pels nostres fills, els seus alumnes. Una nova fase d’aprenentatge que forma part de l’itinerari de vida, que a més  és un bri més del nostre ésser i cal estimular-lo. Personalment, com he fet sempre cada dia d’escola,  quan acomiadi a la meva filla amb un petó, jo li continuaré desitjant: “porta’t bé i aprèn moltes coses”.