Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Pentecosta. La gran festa cristiana en la qual l’Esperit omple les nostres vides. La imatge de la Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant una de les més difícils d’explicar i entendre per als que no som teòlegs. Durant temps sempre m’havien parlat de l’Esperit de Pentecosta com aquell colom, o la flama, o el vent que bufava... imatges gràfiques però no sempre entenedores. Una vegada, fa molt de temps, un bon amic em va presentar una bella imatge de l’Esperit Sant, molt més propera: l’Esperit Sant és l’abraçada d’amor entre Pare i Fill, l’abraçada d’acollida i estimació vessada per a tota la humanitat.

Aquests dies en una de les pregàries online que he anat seguint, ens presentaven una altra imatge també molt entenedora: el Pare és qui dona el bes, el Fill Jesús és qui rep el bes, i aquest bes, aquest petó és l’Esperit Sant. 

I, encara una altra imatge: l’Esperit Sant que es converteix entremaliadament en aquesta empenta que a voltes necessitem per donar aquell pas que ens fa basarda per mandra o por al fracàs. 

El petó, l’abraçada, l’estimació, l’empenta...

L’Esperit que és bondat, alegria, pau, solidaritat. 

L’Esperit d’amor i de tendresa. 

L’Esperit de diversitat, de llibertat i acollida. 

L’Esperit de perdó i reconciliació. 

L’Esperit de confiança i esperança, de paciència, de vida i camí. 

L’Esperit que som tots nosaltres quan ens convertim en aquest petó, aquesta abraçada i aquesta empenta per seguir caminant des de la bondat i la mà estesa. 

El do de Déu en nosaltres sempre hi és però en som conscients? L’Esperit ens agombola fins a descobrir el do que habita en nosaltres i oferir-lo a tota la humanitat en el dia a dia. L’Esperit ens fa sentir estimats per Déu, i ens emmena a apropar-nos des del respecte als altres acceptant-los amb tot el que son,  a estimar-los i a ser testimonis de vida.