Aquesta imatge (del Sínode a l’ascensor), com si fos una metàfora, podria definir el tarannà del bisbe de Solsona, com m’ho ha fet notar el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, que m’ha animat a subratllar dos aspectes bàsics del bisbe Francesc Conesa: el seu bon nivell intel·lectual i la seva proximitat pastoral. I és que el bisbe d’aquesta diòcesi és un home proper i senzill, que igual beneeix l’ascensor d’accés a la parròquia de Súria, que es troba amb els participants de Càritas de Cardona i Solsona o assisteix a les Jornades de formació de catequistes. Però alhora és un home molt ben preparat intel·lectualment, que l’octubre passat va participar en el Sínode dels bisbes.
En un article meu a Catalunya Religió, el gener de 2022, en ser nomenat nou pastor de Solsona, desitjava al bisbe Francesc que ajudés a fer d’aquesta diòcesi (que va de Tàrrega a Bagà, de Berga a Mollerussa, de Bellpuig a Súria, Cervera i el Miracle), “un espai de comunió i d’esperança, de diàleg amb el món modern, amb la cultura i amb els qui estan en la frontera de la fe. Sense excloure mai ningú, amb una actitud d’acolliment sincer i fratern”. I que ho fes “amb alegria, tal com és el seu lema episcopal: servidor de l’alegria”.
Fidel al Concili, el bisbe Francesc, en una entrevista recent, deia amb relació al Sínode al qual ha assistit, que “el creixement de la sinodalitat no és sinó l’aplicació del que el Vaticà II va dir sobre l’Església com a comunió i com a Poble de Déu”. I tot subratllant la importància d’aquesta assemblea reunida al Vaticà l’octubre passat, el bisbe Francesc afirmava que “no hi ha marxa enrere en la sinodalitat”, que és “un camí de conversió”. El bisbe Francesc deia també que “la sinodalitat ha de concretar-se en actituds d’escolta, d’acollida, d’acompanyament, de vivència de la coresponsabilitat”, tan important a l’Església. Molt assenyadament, el bisbe Francesc deia que “si valorem justament el baptisme, trencarem la imatge de que uns a l’Església són els qui ensenyen i altres els qui obeeixen”. Per això és important “crear una “cultura de la sinodalitat”, com defensa el bisbe de Solsona”.
Tot recordant el que digué el teòleg australià Ormond Rush, el bisbe de Solsona creu que “la Tradició de l’Església ha d’entendre’s de manera dinàmica”. Per això, “els qui menyspreen el Sínode, tenen un concepte estàtic de la Tradició, com una cosa inamovible”, amb por a “qualsevol intent de fer actual l’escolta de la Paraula de Déu”.
Vestit amb la senzillesa de les benaurances, el bisbe Francesc està ajudant la diòcesi de Solsona a ser una Església senzilla, fraterna i lliure.
És veritat que en un primer moment, en ser nomenat bisbe de Solsona, hi hagué un sector de l’Església que va veure amb suspicàcia el bisbe Francesc Conesa. Però amb la seua manera de fer i de ser, ha tirar per terra els recels i les malfiances dels qui creien que no era la persona més adequada per a ser el nou pastor de Solsona.
Fa gairebé dos anys, el papa Francesc va beneir la diòcesi solsonina amb un pastor proper i senzill, amable, afable i ben format intel·lectualment. Atent al signes dels temps, el bisbe Francesc, que amb amor i alegria acompanya els cristians d’aquest bisbat en el camí de la fe, igual participa en el Sínode dels bisbes que beneeix l’ascensor de la parròquia de Súria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.