Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El 22 de juliol de 2011, avui fa deu anys, va morir el germà Odiló Planàs, monjo de Montserrat i gran violoncel·lista i organista. Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1925, Josep Planàs (el seu nom de baptisme), era fill del violoncel·lista Antoni Planàs i nét del compositor Miquel Planàs. El petit Josep ingressà a l’Escolania el 31 de març de 1939, només unes setmanes després d’acabada la guerra civil espanyola, tot formant part del primer grup d’escolans que tornava a Montserrat, entre els quals hi havia també el petit Joan Just, el futur abat, Cassià Mª Just. Aquest grup havia estat preparat a l’Orfeó Català pel P. Anselm Ferrer, monjo de Montserrat, per tal de recomençar el cant de l’Escolania a Montserrat, després de l’absència obligada per la guerra de 1936. El seu pas per l’Escolania (com digué el P. Joan Carles Elvira en el funeral del germà Odiló), “li oferí l’oportunitat de descobrir la vida monàstica, no a través dels llibres, sinó d’uns trobaments personals”. El germà Odiló considerava el seu pas per l’Escolania “com una gràcia del cel, una gràcia de la Mare de Déu, jo que havia perdut la mare”, quan el petit Josep tenia 11 anys. Per a ell l’estada a l’Escolania va ser com “un trampolí per fer un salt més gran i entrar al monestir, ara com a monjo”.

Així al poc temps de deixar l’Escolania, Josep Planàs ingressà a Montserrat l’1 d’octubre de 1941 per ser monjo. El germà Odiló va fer la professió simple el 4 de setembre de 1943 i la perpètua el 30 d’octubre de 1947. El 1961 el germà Odiló anà a París a ampliar estudis de composició i el 1973 va fer estudis de solfeig, harmonia, piano i direcció musical. També estudià violoncel amb el mestre Lluís Millet. Va col·laborar estretament amb el P. Ireneu Segarra, director de l’Escolania en diverses tasques i per això referint-se al germà Odiló, el P. Ireneu sovint repetia: “Sort n’he tingut d’ell”. De 1947 a 1988 el germà Odiló va ser professor de solfeig i piano; des de 1952, professor de violoncel i des de 1960, organista del santuari. A partir de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, el germà Odiló va compondre un gran nombre de melodies per al cant litúrgic en català (i en castellà, per a comunitats religioses de l’estat) i també la música d’una quarantena de Goigs. És autor de diversos llibres de cant, així com d’un mètode d’iniciació al violoncel i de diverses obres corals i instrumentals per a orgue.

El germà Odiló va col·laborar com professor en les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat i en les Trobades d’Organistes d’Església. El germà Odiló Planàs estimava molt el monestir de Solius, on passava unes setmanes cada any. Com recordava fra Jaume Gabarró, monjo de Solius, amb motiu de la mort del germà Odiló, “encara no feia tres anys de la fundació del monestir de Solius, que el germà Odiló ja hi venia”. I és que, com digué el P. Joan Carles Elvira, prior de Montserrat en el funeral del G. Odiló, “un dels llocs que després de Montserrat més va estimar, fou el monestir de Solius, on l’acolliren sempre com un germà”. De fet, les darreres setmanes de la seva vida, el germà Odiló les passà a Solius, abans que tornés ja molt malalt a Montserrat. Com digué fra Jaume Gabarró, “fruit de les seves estades entre nosaltres, va ser el cantoral “Preguem cantant” que el germà Odiló va compondre per als monjos de Solius”. El germà Odiló, com digué fra Jaume de Solius, “musicà des de zero, pràcticament totes les antífones i cants de la Litúrgia de les Hores i de la missa, melodies que la nostra comunitat ha anat aprenent per als diversos dies i festes de l’any”.

Bon pedagog, el germà Odiló Planàs, que dedicà tota la seva vida a l’ensenyament musical a l’Escolania, tenia molt d’interès, com digué ell mateix, “que els nois es formessin bé musicalment” i per això tenia molt en compte les possibilitats musicals de cada escolà. Fidel a la pregària i apassionat per la música, el germà Odiló va ser un monjo humil, senzill i ple de bondat.