“Un no pot ser cristià i ser conservador”

Aquestes declaracions, valentes i profètiques, del bisbe de Bilbao, Joseba Segura, contrasten (per la seva fidelitat a l’Evangeli), amb les afirmacions de molts bisbes que a les passades eleccions del 23 de juliol semblaven fer campanya per al PP o per a VOX.

El bisbe Joseba Segura, que afirmava que la responsabilitat dels bisbes és “mantenir la comunió amb l’Església universal”, deia que els pastors han “d’escoltar i establir un diàleg amb tothom”.

Davant la pregunta de la periodista Maite Martínez sobre si el bisbe de Bilbao es considerava liberal o conservador, aquest pastor de l’Església deia que “en la dimensió social, en la que escoltes plantejaments com les condicions de treball, el salari dels joves, l’habitatge... un s'adona que no pot ser cristià i alhora ser conservador, perquè el cristianisme t’obliga a prendre’t seriosament la situació de les persones que no tenen la sort que hi tens tu”.

El bisbe Joseba Segura afirmava també en aquesta entrevista, que en l’actualitat “les diferències econòmiques s’estan engrandint de forma preocupant” i per això “cada vegada hi ha més distància entre un grup de privilegiats, que són aquells que tenen més, i la majoria de la gent, els que hi tenen poc”. I és que, com deia el bisbe Joseba, “les millores del PIB no es tradueixen en un repartiment més just”. D’aquí que el bisbe de Bilbao afirmés que “un no pot ser conservador davant determinades condicions de treball, salari i habitatge” que pateixen moltes persones, especialment joves, que amb un jornal precari els és molt difícil tindre un habitatge propi. I és que degut a la pèrdua del poder adquisitiu i la pujada de preus de l’habitatge, “només el 15,9% dels joves espanyols, (la meitat que la mitjana de la UE), poden emancipar-se”. Per això, “l’edat mitjana d’un jove que pot deixar la casa dels pares, per primera vegada supera els 30 anys”. Per això els joves valencians han de dedicar, ni més ni menys que el 70% del seu sou per poder llogar un pis.

En aquesta entrevista, el bisbe de Bilbao retreia als polítics el fet que utilitzin l’insult, que “és inacceptable”, i alhora cada cop més “habitual en la dinàmica política”, ja que s’utilitza freqüentment “contra la dissidència”.

Quan molts bisbes centren les seves declaracions denunciant l’avortament, el divorci i les qüestions relacionades amb l’ensenyament de la religió a les escoles, el bisbe Joseba (com feia Jesús de Natzaret), denunciava en aquesta entrevista la injustícia social, tot defensant la dignitat de les persones més vulnerables, a causa de les seves condicions de vida, sovint precàries. I és que Jesús de Natzaret va denunciar l’opressió dels poderosos i va sortir sempre en defensa dels més febles i fràgils de la societat d’aquell moment, mostrant-nos que Déu és el Déu dels oprimits i no el Déu dels opressors.

Com el papa Francesc, atacat feroçment pel lobby conservador perquè el setembre de 2013, en una entrevista a la revista dels jesuïtes, digué que ell “no havia estat mai de dretes”, també ara el bisbe de Bilbao, fidel a l’Evangeli, ha afirmat que un deixeble de Jesús de Natzaret, si està atent i preocupat per la situació social dels més desafavorits, “s'adona que no pot ser cristià i conservador”.

Però encara m’agradaria recordar una entrevista que el periodista Paco Cerdà li va fer a l’aleshores arquebisbe de Tànger, Santiago Agrelo. Aquest franciscà, actualment arquebisbe emèrit de Tànger, contraposava el món de la fe al món dels interessos, tot denunciant la manera com els rics legislen els drets dels pobres.

A la pregunta de Paco Cerdà sobre la sintonia de molts bisbes espanyols amb el PP, l’arquebisbe Agrelo deia: “L’Evangeli no és de dretes. Déu és d’esquerres”. I l’arquebisbe Agrelo continuava així: “Déu seria de dretes si es preocupés de Déu. Però és d’esquerres perquè es preocupa de tu i de mi”.

Però la realitat és que molts bisbes espanyols continuen tenint una gran sintonia amb el PP i amb VOX. I això és més que preocupant. D’ací que el religiós marianista, Daniel Pajuelo, digué fa dos anys: “El que més em preocupa és la contínua identificació de la dreta amb l’Església catòlica. Una injustícia més a l’Església”.

Però no només són els bisbes que sembla que facin campanya per al PP i per a VOX, sinó també destacats cristians, molts d’ells laics, que amb un càrrec de responsabilitat a les diòcesis valencianes, tenen una gran sintonia amb la dreta. Només una notícia coneguda últimament: el que ha estat director de Càritas a la diòcesi de València fins fa uns dies, Ignacio Grande Ballesteros, ha estat nomenat recentment pel govern de la Generalitat del País Valencià (PP i VOX), nou secretari autonòmic de Família i Serveis Socials. Veurem aquest antic director de Càritas, com atén i com gestiona les ajudes a les famílies més desafavorides, com els immigrants i refugiats, tenint en compte que VOX demonitza i criminalitza aquests col·lectius i si és sensible (o no), a les necessitats d’aquestes persones, i si recorda que va ser director de Càritas a València. Veurem si aquest exdirector de Càritas, amb les decisions que prengui i en l’atenció als més desafavorits, recorda la tasca que feia en aquesta organització d’Església.

De segur que per les seves declaracions, el bisbe Joseba rebrà els atacs de la caverna mediàtica, política i potser fins i tot, eclesiàstica. Però amb les seves paraules, tan assenyades i tan evangèliques, aquest pastor basc se’ns mostra fidel a l’Evangeli i a l’opció preferencial pels pobres.