Avui 19 de setembre commemorem el 50è aniversari del martiri de mossèn Joan Alsina. Nascut a Castelló d’Empúries el 28 d’abril de 1942, Alsina, que de petit ingressà al Seminari de Girona, fou ordenat prevere el 30 d’agost de 1966 i mig any més tard, el 30 de gener de 1967, mossèn Joan arribà a Xile, on visqué en una comunitat de mossens catalans, al poble de San Bernardo.
Joan Alsina, que exercia la seva tasca pastoral a la parròquia de Sant Ignasi, de la localitat de San Bernardo, també treballava a l’hospital Sant Joan de Déu. Fins i tot després del cop d’estat perpetrat per Pinochet, continuà atenent els ferits a l’hospital i tot i que li van aconsellar que s’amagués, mossèn Joan no ho va fer, ja que, com ell mateix va dir, “Hi ha moments a la vida que cal jugar-se el tot pel tot, i si em necessiten, allà hi seré”.
El 19 de setembre, militars del batalló de Regiment Yungay de San Felipe entraren a l’hospital i detingueren mossèn Joan, per la seva fidelitat a l’Evangeli i pel seu compromís amb la justícia, ja que sempre estava al costat dels treballadors. De fet, mossèn Joan no pertanyia a cap partit polític, però com a deixeble de Jesús, i davant l’abús dels poderosos que trepitjaven els pobres i els marginats, mai no va ser neutral, tot defensant la justícia i els Drets Humans. I és que els cristians no ens podem mantenir neutrals, com deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. I el Premi Nobel de la Pau, Elie Wielsel, deia també: “Cal protestar, perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes”. Per això mossèn Alsina estigué al costat dels més vulnerables de la societat xilena. Mossèn Joan hauria pogut fer seves les paraules del bisbe Desmond Tutu, quan digué: “El Jesús que jo adoro és un Jesús que va estar sempre al costat dels qui eren torturats amb injustícia i es posà en problemes degut precisament a això”. I el bisbe Tutu, (com ho va testimoniar en la seva vida i en la seva mort mossèn Alsina), deia encara: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollat el bàndol de l’opressor”.
Després de portar-lo a Barros Arana, mossèn Joan fou traslladat al Puente Bulnes on fou assassinat. El seu assassí, Nelson Bañados, un soldat de només 18 anys, obeint les ordres del coronel Mario Caraves, acabà amb la vida de mossèn Alsina, que demanà al seu assassí que no li embenés els ulls perquè volia veure-li la cara i perdonar-lo. Com relatà uns anys més tard el mateix Nelson Bañados, mossèn Joan “es posà les mans al cor i mogué els llavis com si estigués pregant i digué: “Pare, perdona’ls”. Ja eren les deu de la nit i aquell afusellament no l’oblidaré mai”.
El 27 de setembre es trobà el cos sense vida de mossèn Alsina al Servei de Medicina Legal i va ser enterrat l’endemà al cementiri de San Bernardo.
Segons testimonis de persones que el coneixien bé, a Joan Alsina “el buscaren perquè era un mossèn obrer”. Com digué un altre conegut seu, “mossèn Joan no tenia cara de sant ni de màrtir, era un home que no representava a primera vista allò que era en el seu interior, en les seves entranyes”. I per això “per a molts, els escrits de Joan eren xocants, perquè només el coneixien des de fora i mai no pensaren que darrere aquell rostre d’un lluitador, d’un germà obrer, d’un somiador, d’un home que assaboria la vida, d’un home bo i bromista, es pogués amagar un home d’una profunditat de fe, d’un ministre de Jesús, amb aquella qualitat de la pregària del matí, la de, “si el gra de blat no mor, no dona fruit”.
Mossèn Joan Alsina va fer realitat, en la seva vida i en la seva mort, allò que fa uns dies va dir el papa Francesc a Mongòlia: “L’Església no calla davant les injustícies i es compromet a promoure la dignitat de cada ésser humà”.
Mossèn Joan, que segons un testimoni que el coneixia, era “una personalitat plena de sorpreses”, va donar la vida pel Regne i per la justícia, ja que sempre va estar al costat dels treballadors. Mossèn Joan, que va morir perdonant, com Jesús, ens és exemple de fidelitat a l’Evangeli i de compromís amb els perseguits per causa de la justícia. Per això l’Església, tot seguint l’exemple del màrtir Joan Alsina, “ha de conrear”, com va dir el cardenal Vicent Enrique Tarancon, “les exigències de l’amor i de la justícia, encara que això sigui incòmode”.
Mossèn Joan Alsina, el màrtir de Castelló d’Empúries assassinat avui fa 50 anys, va ser fidel al que el papa Francesc va expressar el 2018 en la seva Exhortació Apostòlica, “Gaudete et exultate”, de què els cristians, tots els deixebles de Jesús de Natzaret, hem de “cercar la justícia” (GE n. 79).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.