Vés al contingut
Fotografia: Olga Lioncat | Pexels

Avui l’Esperança s’ha llevat abans que jo. Ens hem trobat a l’hora d’esmorzar. Després he anat a caminar per descobrir aquest poblet. Mentre anava passejant pels carrers m’he creuat amb un senyor que també passejava. Anava sol i m’ha somrigut. Devia tenir uns setanta anys, anava ben vestit, i m’ha somrigut amb un somriure tan amable, proper, sense reserves, que m’ha cridat l’atenció. Era com si em conegués, com si ens coneguéssim i caiguessin tots els protocols de distància social que hem creat. Jo també l’he somrigut, però el meu somriure, al costat del seu, deu haver estat la meitat d’afable.

He seguit caminant i quan s’han acabat les cases he agafat un caminet que surt del poble i puja muntanya amunt. A la dreta una vall tallada pel riu seguida de muntanyes immenses. A l’esquerra camps i vaques. El sol del matí picava fort i el camí era costerut. Però jo pujava camí amunt decidida a arribar al poble que indicava el cartell. He deixat enrere una granja on he vist un parell d’ases i els amos que els tancaven mentre cridaven. A la dreta he deixat una carretera. He seguit per un camí més ombrívol que feia menys feixuga la pujada i també l’ombra he deixat enrere mentre seguia pujant cap amunt. El camí era estret, envoltat de flors petites blanques, liles, roses, grogues. De cop i volta m’he aturat i he mirat la vall que tenia darrera. Jo en sé d’agafar la directa i seguir la direcció que m’he proposat, costi el que costi. No importa si fa calor, si el camí és costerut, si em canso o no. Sóc capaç d’anar rere la meta proposada. Ara, si no sóc capaç de fer un somriure proper i tranquil com el que ha fet el senyor del matí, si no sóc capaç de fer-lo a qui sigui que em trobi pel camí, si no sóc capaç de sentir que l’altre, sigui qui sigui, és un dels meus amb qui tenim alguna cosa a compartir, si no sóc capaç d’afluixar el meu pas per veure’l i permetre que em miri als ulls amb el risc que canviï el meu destí, llavors, més val que m’aturi i comenci per aquí.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.