Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Anna Maria Blasco) Benvolgut mossèn Rovira, abans de tenir el goig de conèixer-lo ja havia llegit el seu llibre Fe i cultura al nostre temps. Encara conservo subratllat el volum. Ara, després d’un camí professional de més d’un quart de segle, i a l’hora d’adreçar-li aquesta carta oberta, n’he elegit un breu fragment per expressar -i fer-ho manllevant paraules seves-  l’ensenyament més valuós que m’ha transmès. Si més no, aquella parcel·la de la seva saviesa que puc compartir públicament.

“Ras i curt: fer cultura és un acte que té sentit en ell mateix. Fer cultura, com tota activitat humana, és un acte que està inscrit en el més pregon de l’Amor.”

Quan el vaig conèixer i el  vaig escoltar em  vaig sentir privilegiada. Les apreciacions d’aquell teòleg prestigiós que manifestava un gran interès, i una sincera empatia pel món de la cultura em van fascinar. Permeti’m  que ho digui així: les afinitats compartides em van fer sentir una mica “còmplice”. Durant tots aquests anys m’ha fet molt feliç conversar amb vostè i veure’l defensar l’autonomia de la cultura tot donant per entès que la cultura només pot créixer en llibertat i més aviat li fan nosa les intencions amagades d’evangelització.

Escoltant-lo se m’ha fet més evident que, per un creient, la cultura creix en el cristianisme i la transcendència l’amara, amb naturalitat. Crec que puc dir que vostè estima la cultura, el “fer cultura”, perquè l’he sentit valorar el pensament i el treball intel·lectual, vibrar davant la creació artística, emocionar-se amb un vers i commoure’s tot recordant una música.

Gràcies mossèn Rovira per la seva llarga companyia intel·lectual. Gràcies per l’amplitud d’horitzons de  les seves converses. Tornaré a demanar-li hora per parlar de Joan Maragall, o...  potser de Kandinsky i del principi de la necessitat interior?   

Una abraçada ben forta i per molts anys.

Anna Maria Blasco és gerent de la Fundació Joan Maragall