Amb els anys repetim els mateixos acudits i anècdotes i ens fem molt pesats amb les nostres manies. Potser és el que em passa, perquè, amb aquest, ja porto tres articles, un per any, denunciant l'actualització corresponent del Mapa Religiós de Catalunya, perquè no resol una anomalia que un dia vaig detectar. Del primer en vaig dir El Mapa de les Religions s'ha de rectificar i del segon (perdoneu la poca originalitat) El Mapa de les Religions encara s'ha de rectificar. Doncs em sap greu dir-los que seguim exactament igual. Ja ho dic, pot semblar una fixació meva perquè ningú més ha detectat res, cosa que em fa pensar que potser soc l'únic lector d'aquest estudi. I perquè, digueu-me il·lús, confio encara que els documents pagats i assumits per l'administració tinguin una mínima credibilitat.
No repetiré els arguments perquè fins i tot jo me'n canso. Només diré, resumint-ho molt, que almenys les dades corresponents als centres de culte catòlics de la diòcesi de Barcelona són errònies. Contra el criteri de la resta de confessions, i de la resta de bisbats, només s'hi compten les parròquies i no tots els centres de culte actius (de vegades més actius que no algunes parròquies). Això fa que es distorsioni, en alguns municipis, la realitat religiosa, com va passar amb una notícia falsa de TV3 que mai s'ha desmentit (tot i que TV3 em va donar la raó).
L'únic argument que s'ha dignat a respondre la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, que és la que encarrega, paga i assumeix l'estudi, és que les dades de l'Església catòlica les proporcionen els respectius bisbats i que, en tot cas, la culpa és d'ells. La culpa. Ja hi som. Ara bé, en el món de la gent seriosa, quan una font falla, se'n busca una altra. Encara que calgui pencar una mica de res més per evitar obtenir un estudi de poca qualitat. I, en aquest cas, no caldria anar gaire lluny. Enlloc de demanar-ho a qui ho hagin demanat (cosa que no he pogut averiguar i em temo lo pitjor), es demana en una altra finestreta (exactament el joc que ens fan fer als ciutadans alguns funcionaris catxondos). I fins i tot, potser no cal ni demanar-ho, perquè les dades es troben perfectament actualitzades en l'edició anual de la Guia de l'Arquebisbat que es penja a internet. Això sí, algú ha de fer l'immens esforç, valga'm Déu Senyor, de comptar-les. I ja se sap que la llei que té més força és la del mínim esforç. O això em temo. Perquè una altra causa més intencionada ni tan sols me la imagino.
En fi, a desgrat de semblar un vell rondinaire, ho diré per tercer cop, a veure si a la tercera va la vençuda: el Mapa de les Religions de Catalunya ha d'esmenar-se i, mentre això no es fa, s'ha de retirar de la web. Excepte el prurit numantí i corporativista, i la mandra de tots plegats, res no avala el contrari. De no ser així, començaré a preocupar-me sobre la solvència de la resta d'estudis que assumeix la nostra administració, una partida no precisament baixa del pressupost de la Generalitat. I d'acord que passi per un vell rondinarie, però per un psicòpata àcrata no hi estic disposat. Encara.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.