Quim Cervera, nou consiliari a l'ACO

Té una dilatada trajectòria en diferents parròquies de Barcelona i París. Des del 1976, l’any que va ser ordenat capellà, ha passat pel Clot, Saint-Pierre-Saint-Paul de Montreuil, Sant Andreu de Palomar i Santa Maria del Gornal, d’on és rector des del 1992. Va estar molt lligat als inicis de la JOBAC, i va ser un dels seminaristes fundadors d’aquest moviment. Té contacte amb diferents comunitats religioses, associacions de veïns i escriu articles d’opinió per a diferents publicacions. En resum, és una ànima inquieta.

Després de tants anys de dedicació als moviments eclesials, ara se’t presenta un nou repte, el de consiliari general de l’ACO. Com l’afrontes?

Observo moltes coses des de fa temps al Moviment que ens podríem marcar com a objectius.

Hauríem de potenciar la formació de consiliaris i consiliàries laics, que podrien treballar en altres moviments. El futur de l’ACO també és un altre repte, ja que fonamentalment està formada per gent que prové de la JOC. Està vivint un bon moment, perquè s’està estenent fora de Catalunya, però la tendència aquí serà que baixi el nombre de militants. Ens hem de plantejar com iniciem adults que no vénen de la JOC, com companys d’associacions, amics, familiars...

Això vol dir obrir-nos més a l’exterior...

Hem d’avançar pel que fa a la relació de l’ACO amb altres moviments que fan Revisió de Vida. Les directrius de l’Església van per uns altres camins, i nosaltres hem de fer pinya i crear més aliances com ara amb la GOAC o amb moviments de comarques.

Podríem elaborar algun projecte comú, alguna publicació, campanya o acte.

En un moment que la tendència general dela societat passa per no agafar responsabilitats,l’ACO pot aconseguir més militants aCatalunya?

Un moviment és dinàmic. Hi ha tot un seguit de gent que no és a l’ACO però sí que hi està vinculada i hi té gent de referència. Crec que tenim una corona de simpatitzants que ho són d’una manera molt informal i hauríem de reforçar aquests vincles. No vol dir que s’hagin d’incorporar necessàriament al Moviment, però poden necessitar recursos que nosaltres els oferim, com una trobada de formació, un estudi d’evangeli…

Com pot infl uir la diversitat d’edats i de realitats que hi ha al Moviment?

És cert que hi ha una diversitat molt gran. Hem de tenir en compte que hi ha militants molt grans que tenen una consciència obrera molt forta, tot i que després hagin adquirit un cert grau de benestar. També hi ha gent jove provinent de capes obreres més fragmentades i que estan molt agafats per la cultura del consum. Hem de trobar un llenguatge més entenedor, un tipus de discurs molt obert i flexible que ens identifi qui però que no ens tanqui portes.

Quina importància tindria en aquest context la legalització de l’ACO com a Moviment?

Hi ha diòcesis que ja estan legalitzades, però no totes, i això s’ha d’anar regularitzant, però tot té el seu procés. Ara mateix, la GOAC és l’únic moviment d’Església reconegut. Aquest és un tema important però no ens ha d’inquietar.

La visió que es té de l’Església des d’alguns mitjans de comunicació no és que ajudi gaire...

Hi ha una mena d’ajuda mútua entre les posicions d’Església més integristes i els mitjans de comunicació. A aquests últims ja els va bé retallar el discurs de l’Església amb els missatges més retrògrades, i aquesta, en ser més tancada, els ho està oferint en safata. D’aquesta manera, queden més arraconats moviments com l’ACO. És un altre dels motius pels quals hem d’intentar formar aliances.

Però potser tot això es veu als grups d’una manera més llunyana...

És evident que amb el que se sent millor la gent de l’ACO és fent Revisió de Vida. De vegades hi ha informacions que es mengen molt d’espai a les reunions i potser això és millor avançarho per mail i centrar més les trobades en la presa de decisions i en les RdV. És una alternativa.

S’ha de trobar l’equilibri, però això depèn del grup i del seu o la seva responsable.

Quan et vas presentar com a consiliari general, a la trobada d’inici de curs del 12

d’octubre, vas presentar una llista d’elements a favor i en contra que vas analitzar quan et van demanar fer aquest servei. Quins en destacaries?

Alguns elements a favor pesen molt, com el fet d’estimar-te l’ACO i la seva gent. Jo ja no estava per fer més coses, però aquest és un entorn que em resulta molt proper, hi conec molta gent i veig que hi he de correspondre. Això sí, respectant molt el treball en equip i la feina dels presidents.

A vegades els capellans tenim l’instint d’influir molt i m’hauré de contenir una mica.

Un dels elements en contra que destacaves és la tendència de l’ACO a absorbir, a «xuclar». Et fa por?

Fa una mica de por que em pugui absorbir molt. He d’aprendre a dir que no i a prioritzar. A part d’això, avui dia costa molt que una persona agafi una responsabilitat i sovint et demanen una cosa però n’hi ha tres al darrere. Hem d’anar amb compte, perquè a vegades hi ha persones a qui s’agafa massa i això tampoc no és bo.

Com creus que hem d’abordar les prioritats d’aquest curs sobre la pobresa?

Hi ha moltes formes de pobresa, però no hem de deixar de banda els “pobres pobres”, materialment parlant, aquelles persones que no tenen ni el mínim per a una vida digna. A vegades també tenen altres mancances: d’amistat, d’educació, de relacions humanes o d’associacions que els puguin dotar de recursos... La informació i el coneixement són molt importants. Hem de concebre també el Quart Món com a pertanyent a la classe treballadora o a la condició obrera, ja que algú que ha arribat a l’exclusió social prové, de ben segur, de famílies treballadores.

Un aspecte que acostuma a aparèixer a les trobades de l’ACO és la dificultat dels militants del Moviment per connectar amb els immigrants. Què podem fer per acostar-nos a la seva realitat?

Potser els immigrants van més a les parròquies, però l’ACO també és una bona proposta per a ells, tot i que no es poden fer les coses d’un dia per l’altre. A més, molts immigrants no tenen l’oportunitat d’integrar-se gaire perquè canvien de feina o de residència o potser pel tipus de celebracions.

Podria ser un punt de contacte entre el Moviment i les parròquies de la perifèria, on hi ha molt de voluntariat segur que disposat a portar endavant alguna acció comuna.

També resulta difícil acostar-se als més joves?

A banda dels militants que provenen de la JOC i d’altres moviments, els joves s’acosten a les parròquies més aviat per qüestions d’acció social, com a monitors. S’ha de partir de la vida d’aquesta gent i, per exemple, militants de la JOC que tinguin

sensibilitat amb els adolescents podrien treballar amb ells.

Ja fa divuit anys que ets rector de la parròquia de Santa Maria del Gornal. Quina radiografi a faries d’aquest barri de l’Hospitalet?

Aquí hi ha alguns grups en situació d’exclusió social, i alguns s’han cronifi cat, és a dir, que és difícil que se’n surtin. Molts que tenien feina ara han tornat a demanar ajuda a la parròquia. També hi ha col·lectius de gitanos, a més de treballadors que viuen en pisos de protecció ofi cial que han pogut donar estudis o un habitatge als seus fills. I hi ha un altre sector de gent jove nova, que es guanyen la vida treballant i, com que els pisos són més barats, vénen a viure aquí quan s’aparellen. Això es veu molt a les bodes, els batejos...

Estàs d’acord amb la imatge que s’ha tingut, i de vegades encara es té, del Gornal, com que és un barri confl ictiu?

En l’actualitat al Gornal és difícil delinquir perquè tothom es coneix, i precisament és un dels barris de l’Hospitalet on hi ha menys delinqüència. No és un barri perillós. Abans no venia gairebé ningú de Bellvitge, però ara això ha canviat amb l’obertura d’un supermercat molt conegut. La vida associativa també s’està movent bastant darrerament i s’està trencant l’esquema tradicional que sempre eren els mateixos a les entitats.

Publicat al Butlletí núm. 192 de l'ACO