Auditoria d'agost

És gairebé impossible no fer-ho. La segona quinzena d'agost es presta a tota mena d'auditories existencials. Quan es passeja solitàriament pel bosc o bé per una llarga platja a primera hora del matí, vénen pensaments, es fan valoracions, es reflexiona sobre el curs que s'ha acabat i sobre el fatídic mes de setembre que s'acosta. La ment vola. Encara que un s'escarrassi per no anticipar el que vindrà; encara que un s'esforci per no recordar el curs passat, la ment va endavant i endarrera i mentre es divaga, es fa balanç del que s'ha viscut.

Les vacances són especialment idònies per fer auditoria existencial, per valorar les diferents dimensions de la pròpia vida. Permeten prendre distància. Generalment, estem lluny dels entorns laborals, també lluny dels entorns humans que habitualment ens acompanyen. Aleshores, en meditar, prenem consciència de tot allò que no hem fet, però que desitgem fer. També fem plans, projectes i imaginem que durant el proper curs tindrem més temps per estudiar anglès o bé per fer esport o bé per conrear les relacions familiars.

Alguns fan una llista de tot allò que cal fer a partir de l'u de setembre. Altres no fan ni tan sols la llista, perquè ja saben, de bell antuvi, que no l'acompliran. També és un bon temps per auditar la qualitat dels vincles que hem forjat, l'estat de salut de les amistats, de la vida social i, especialment, de la parella, en cas que se'n tingui. Aquesta auditoria, però, sempre inclou un cert grau de risc, perquè si realment es fa com s'ha de fer, es pot arribar a tràgiques conclusions i aplicar les conseqüències no sempre és fàcil.

Una bona auditoria existencial demana silenci, passeig, soledat i, sobretot, una gran dosi de sinceritat amb un mateix. Costa molt reconèixer que hi ha un pila de somnis al tinter que solament tindran vida si hi podem el coll. Costa reconèixer que per alguns d'aquests somnis ja hem tard.