L'escriptora i filòloga Laia de Ahumada, dissabte passat, juntament amb la monja teresiana Viqui Molins, va intervenir en unes Jornades anuals de Cristians/es pel Socialisme a les quals van ser convidades. "A les nostres ponències els havien posat títols semblants, però la meva feia èmfasi en el tema espiritual i la de la Viqui, en el de la praxis", explica Ahumada, que també és coordinadora del Centre Obert Heura per a persones sense llar, al seu blog.
"Abans de començar comentàvem aquest fet: la Viqui, que és religiosa, no parlava d'espiritualitat, i jo que no ho sóc, en parlava. A ella li encantava el seu títol (Vivencia de la fe como praxis transformadora de una sociedad injusta)"; i a mi no gaire ("Vivencia de la fe como experiencia de Dios en una sociedad injusta") i per això vaig començar la ponència deconstruint-lo amb un joc de paraules", avisa.
Us deixem l'entrada inicial que podreu completar accedit al text sencer, a l'enllaç de sota.
"Cuando el título de la charla me viene ya (im-)puesto, es decir cuando mis anfitriones me libran de la dificultad de poner un nombre a mis reflexiones, tengo la mala costumbre de analizar una a una sus palabras; me gusta hacerlo, no se lo tomen como un reproche, sino más bien como una deformación profesional.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.