Un projecte en construcció

Resulta contradictori voler construir, mantenir o engrandir un projecte mentre es repeteix continuadament tot el que s’hi veu de negatiu, reprovable o menyspreable. D’alguna manera això no deixa de ser el més fàcil de fer.

Seria contradictori, igualment, que les comunitats cristianes i l’Església es volguessin construir a partir de buscar-hi principalment els defectes, les mancances i les qüestions que només mereixen de ser criticades. Quan això succeeix, el que es transmet, internament i externament a la mateixa Església, no és gaire encoratjador. Sense intenció d’amagar ni obviar les imperfeccions, ni oblidar la voluntat d’esmena que aquestes suposen, treballar pel Regne de Déu, ja a la terra, deu consistir en una missió diferent. La missió de mostrar i revelar, com ho va fer Jesucrist, el projecte de vida que aquest ofereix i que ja va viure entre els homes i les dones.

No és la intenció fer una síntesi del que han estat els vint segles de vida de l’Església com tampoc no ho és defugir el magisteri i la tradició de la mateixa fins als nostres dies. Lluís Duch, antropòleg i monjo de Montserrat, destaca que no son els individus els que llegeixen i interpreten els textos bíblics i teològics sinó les comunitats, per a la qual cosa és necessària una autèntica comunicació dintre de les comunitats, és a dir, una comunió real entre els seus membres que pot concretar-se igualment a través del diàleg. Diàleg que té com a característica principal el consens de la veritat. La veritat que es fa (i desfà), per Duch, en el que és l’únic imperatiu categòric de la comunitat cristiana: “alegrar-se amb els que estan alegres, plorar amb els que ploren” (Rm 12,15).

Quan i de quina manera viuen aquest imperatiu categòric els homes i dones que constitueixen la comunitat cristiana al s. XXI ?

-Cada vegada que es reuneixen per celebrar l'Eucaristia.

-A través de les múltiples iniciatives que des de fa segles han anat sorgint per tal que la humanitat i la dignitat de les persones sigui respectada sempre.

-En el papa Francesc que no ignora cap de les injustícies que afecten els habitants de qualsevol país o condició, especialment els més febles, i no es cansa de denunciar-les.

-Igualment en el bisbe de Roma, que al s. XXI, alerta de la situació de canvi que s’està vivint i proposa a l’Església de meditar-la en comunió i sinodalment.

-Sempre que un home o una dona que volen donar un sentit a la seva vida s’apropen a una parròquia, o una comunitat cristiana, i troben motius per quedar-s’hi i continuar vivint en aquesta recerca.