El primer cap de setmana d’Advent, a l’hostatgeria del Monestir de Montserrat, els qui han fet el Curs sobre la Regla de sant Benet han participat en el primer Taller d’Espiritualitat del Curs 2023-2024. Les conferències i les reflexions posteriors s’han centrat en el lideratge. Jaume Duran, metge i teòleg, es va referir al lideratge a partir dels patriarques; Lluís Planas osb, a partir de Jesús i Anna Ragon, filòloga i professora, a través de la persona de l’abat i la regla benedictina. D’aquesta manera es va oferir de trobar uns dies de reflexió i pregària a tots aquells que d’una manera o altra s’han volgut apropar a sant Benet, pare de les comunitats benedictines.
L’endemà del mateix cap de setmana, a la Llibreria Claret de Barcelona, es presentava el llibre Compassió. La no-religió de Jesús, d’Adelaide Baracco. Hi intervingué Xavier Melloni sj, que ha escrit el pròleg del llibre. Fou Melloni que es referí a la compassió com “la moral que transgredeix la llei, és a dir, el marc establert i Jesús va ser considerat des del començament un transgressor”. La compassió és transgressora perquè citant Galeano “la clau de la compassió seria que tot depèn del dolor des d’on es mira”. Melloni constatà igualment que en el llibre l’autora transmet el revulsiu que ha provocat en ella l’escolta de l’Evangeli, “l’Evangeli que cada generació ha de tenir el coratge de recrear.” I un advertiment als que llegeixin el llibre “llegir el llibre és perillós perquè et farà encara més lliure”.
Adelaide Baracco, teòloga autora del llibre, destacà que el motiu primer d’escriure’l fou “un profund dolor, veure que la nostra Església no és compassiva”. Entenent per compassió “el pas de la interioritat fosca de la persona humana a la consciència del bé i el mal, i a la possibilitat de triar.” El llibre descriu el canvi de paradigma que representa Jesús de Natzaret en l’àmbit de la religió. La subversió de Jesús, la no-religió de Jesús es dona en el fet que Jesús ataca la hipocresia religiosa, de-construeix la religió judaica i la imatge de Déu del poble jueu. La imatge del Déu que tenen com un objecte amb el qual es pot pactar. Jesús reemplaça el Déu de la religió pel Déu Abba. Aquest és el Déu amb el qual s’han de fer les paus; el Déu que va contra la teologia retributiva; el Déu que premia l’atreviment i la insistència; un Amor que ho abraça tot. És el Déu de la pertinença recíproca, el Déu que dignifica. Baracco es referí a la Teologia Feminista per tal de crear nous sentits, per crear una nova teologia sobre Déu. L’autora tracta abastament en el llibre l’episodi de la dona que pateix pèrdues de sang (Mc 5, 25-34) i que s’atreveix a acostar-se i tocar Jesús. Aquest esdevé un acte “profètic, polític i teologal”. Per Baracco esdevé un acte d’empoderament de la dona i d’empoderament de Jesús. De la dona perquè “transgredeix els límits de la societat que l’ha condemnada a l’exclusió” i de Jesús “que creix en humanitat, que aprèn a deixar-se tocar per la vida i que creix en la consciència de la seva missió i el en sentit de Fill estimat”. A mode de conclusió, l’autora posà de relleu “la humanitat que és la glòria de Déu, que es manifesta en la revelació i que la societat occidental hem perdut per la referència al pecat original.” La compassió esdevé, en Jesús, “praxi subversiva”. Jesús en el seu seguiment “no demana l’adhesió íntima sinó la compassió.”
A l’homilia del diumenge I d’Advent, el P. Bernat Juliol, prior de Montserrat, encoratjà la gent per tal que “l’inici de l’Advent ens ajudi a escoltar i vetllar Jesús que és el Fill de Déu i ens estima”.
En la reflexió sobre el lideratge de Jesús i en la regla benedictina es feu notar que aquell que lidera no cerca el bé personal sinó el de tots i cadascun dels que el segueixen.
A Compassió. La no-religió de Jesús, Baracco i Melloni partiren de la compassió per “travessar els temps que vivim i saber donar-los un tomb”.
Els tres actes esmentats, celebrats en la primera setmana d’Advent, reuniren religiosos, laics i laiques en la seva missió dins de l’Església. Tots intentant de viure la seva fe a la llum de l’Evangeli, de manera individual i comunitària. I compartint, entre moltes altres coses, la voluntat de seguir endavant en el camí de la recerca de Déu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.