No deu ser banal el fet que la representació del naixement i l’adoració de Jesús, de la manifestació de Déu fet un de la humanitat, sigui un passatge bíblic que ha inspirat un gran nombre de creacions artístiques. Des d’obres escultòriques i pictòriques fins a composicions musicals i literàries.
Enguany es commemoren els 800 anys de la representació del primer pessebre vivent de sant Francesc d’Assís a Greccio (Itàlia), el 24 de desembre de 1223. Aquesta representació s’estengué per gran quantitat de cultures i països i anà prenent diferents formes segons costums i tradicions, i casa nostra n’és una mostra. Els pessebres fets amb figuretes, els pessebres vivents i els pastorets en son les mostres plàstiques. Foren els frares franciscans els que van fer possible que el pessebre arribés a Catalunya.
La commemoració dels 800 anys del primer pessebre vivent ha permès de donar a conèixer tot de detalls relacionats amb la tradició i l’evolució del pessebre al llarg del segles.
Mn Robert Baró, canonge de la catedral de Barcelona i director del Museu Diocesà, oferí una xerrada als Caputxins de Pompeia sobre el Pessebre, iconografia de la Nativitat. Sant Francesc d’Assís, després de tornar d’un viatge a Terra Santa, organitzà un pessebre vivent en una cova de Greccio, en la missa del 24 de desembre a la nit. Al costat de la celebració de l’eucaristia hi posà Josep i Maria vetllant el nen que acabava de néixer, sant Francesc hi volgué participar només adorant-lo, i tota la gent de la missa eren, a la vegada, els integrants del pessebre. D’aquesta manera sant Francesc unia de manera molt pròxima dos grans misteris: el misteri de l’Eucaristia i el misteri de l’Encarnació. Robert Baró oferí igualment una observació de la iconografia del pessebre durant tots els segles del cristianisme que permet d’adonar-se de com s’hi han anat reproduint igualment les controvèrsies teològiques relacionades amb Jesucrist. Controvèrsies sobre la natura humana i divina de Crist, com en el cas del monofisisme, i que de vegades afectaven la manera com consideraven o representaven la Mare de Déu, com havia discutit el nestorianisme. Influències posteriors en la iconografia del pessebre son les que han tingut les mirades de personatges místiques, com ho fou santa Brígida, respecte de la contemplació del pessebre.
El frare franciscà Valentí Serra, arxiver dels Caputxins, fa notar que els caputxins sempre han defensat l’apostolat del pessebre per la força catequètica que aquest té. D’aquí la importància de tenir-lo present a totes les llars. Fra Valentí ha permès de conèixer nombroses tradicions relacionades amb el pessebre que cada vegada resulten més desconegudes per a la gent. Relacionat amb el calendari del pessebre, en la manera com aquest i els seus personatges van prenent vida, caldria saber que el Nen Jesús no s’hauria de posar al pessebre fins el dia 24 a la nit o l’estrella dels tres Reis, que no hauria d’aparèixer fins el dia 28. Hi ha altres costums populars que es van perdent en relació amb el pessebre, com el de posar un brot de farigola dins la cova. La farigola, o el que en alguns indrets catalans es coneix com el tapís de Nostre Senyor, es relaciona amb el fet que aquesta va ser la primera planta que va trepitjar el Nen Jesús i, igualment, la darrera, el Divendres Sant.
És aquest, doncs, un any per contemplar el pessebre i saber com ens ha arribat després del pessebre vivent de sant Francesc, l’any 1223, i de com la tradició religiosa i popular l’ha anat configurant amb tot de detalls molt significatius.
El pessebre ens apropa, cada any, als primers homes i dones que en sentir l’anunci de l’àngel, o tot seguint una estrella, van saber reconèixer Déu fet un de la humanitat. I van saber anar-hi i adorar-lo en el moment del naixement, igual com sant Francesc volgué adorar-lo amb la seva vida i representar-ho en el seu primer pessebre vivent.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.