Comentari a l’evangeli del diumenge 27 durant l’any. A
La segona paràbola d’un grup de tres dedicades a la denuncia de la infidelitat d’Israel la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 21,33-43). Sol ser coneguda com la paràbola dels vinyaters homicides. Les altres dues són la paràbola dels dos germans (21,28-32) i la del banquet de noces (22,1-14)
La paràbola comença parlant d’un home que va plantar una vinya. La imatge de la vinya era popular i coneguda en temps de Jesús. A l’Antic Testament apareix per simbolitzar l’esposa (Sl 128,3) o també la saviesa (Sir 24,17); en temps de Jesús un gran cep d’or lluïa dominant l’entrada del temple de Jerusalem. El més freqüent, com en el text de Mateu, és que sigui símbol del poble de Déu. El passatge de l’Antic Testament que més s’ajusta amb la nostra lectura és el cant d’amor a la vinya del llibre d’Isaïes ( Is 5,1-7).
La descripció detallada de l’agençament de la vinya subratlla l’interès sol·lícit de l’home que no escatima recursos per protegir-la i tenir-ne cura, símbol dels beneficis que Déu ha atorgat a Israel al llarg de la història.
L’ús de “servents” és una al·lusió a la història d’Israel. L’enviament de profetes no va ser un fet puntual sinó una constant de la història d’Israel; una situació que descriu molt bé el segon llibre de les Cròniques: “El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s'arborà tant que ja no hi hagué remei” (2 Cr 36,15-16). Que la persecució i mort dels profetes ( 1Re 18,13; Ne 9,26; Jr 37,15-21) era un destí connatural dels profetes era un tema àmpliament admès: “Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats” dirà més endavant Mateu (23,37, també Lc 13,34).
El clímax narratiu arriba amb l’enviament del fill, indiscutible referència a Jesús. Enviar el fill és una imprudència incomprensible, narrativament parlant, perquè suposa confiar en uns vinyaters que han demostrat sobradament el seu comportament cruel i despietat envers els enviats de l’amo, malgrat tot, l’amo l’envia. Els vinyaters treuen el fill de la vinya per matar-lo semblantment com passarà amb Jesús que el van treure de Jerusalem per crucificar-lo ( Jn 19,17.20). Mort el fill, suposat hereu de la vinya, els vinyaters poden quedar-se amb la propietat. Això vol dir prescindir totalment de l’amo que, traduint la imatge a nivell teològic, vol dir prescindir totalment de Déu. Els grans sacerdots i fariseus volen ser els únics amos i senyors del Poble de Déu. Per treure el suc i el bruc del poble, a Déu no el necessiten per res.
La paràbola en els seus inicis acabava amb la mort del fill, però les primeres comunitats cristianes no els semblà bé aquest final tan negatiu i tràgic, per això s’hi afegí una reflexió. Igual que en la paràbola dels dos germans, hi ha una pregunta que fa que la paràbola no deixi indiferent i una resposta que esdevé una acusació de tal manera que les pròpies paraules dels sacerdots i fariseus es converteixen en una acusació.
A diferència del cant a la vinya d’Isaïes no és la vinya la que rep el càstig sinó els vinyaters, és a dir, els responsables d’Israel que perviu com una realitat històrica desprès de la mort de Jesús. La vinya serà donada a un altre poble que la faci fructificar. Aquí va bé recordar el text de Mateu que diu: “Vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a la taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el regne del cel” (Mt 8,11; semblant Lc 13,29).Donar fruit és una exigència evangèlica de primer ordre ( Mt 3,10; 7,19; 12,33; 13,8.22.23). Poble tradueix el terme grec “ethos”; aquí apareix en singular, en plural és la forma habitual de designar els pagans. Aquest poble és la comunitat de Jesús a la que s’ha encomanat la missió d’iniciar, realitzar i promoure la presència activa del Regne de Déu en el món. El poble responsable de la collita en el Regne de Déu ( la vinya) ja no serà ni l’Israel històric o religiós, ni tampoc els pobles del món pagà sinó la comunitat universal convocada en el nom de Jesús.
Diumenge 27 durant l’any. 8 d’Octubre de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.