"Traspàs de dignitats", per Josep Mª Solà

p { margin-bottom: 0.21cm; }

El comentari del teòleg Josep Mª Solà exposa tres temes presents en el text de la primera carta de Pere: 1) la comparació de Jesus amb la pedra principal: 2) la comunitat cristiana hereva de les dignitats d'Israel; 3) la insistència en la possibilitat del rebuig.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

TRASPÀS DE DIGNITATS

La segona lectura d'aquest diumenge segueix llegint la Primera carta de Pere. En el text d'aquest diumenge hi conflueixen, entre d'altres, tres temes rellevants: 1) la comparació de Jesús amb la pedra principal: 2) la comunitat cristiana hereva dels títols i prerrogatives de l'antic Israel; 3) la insistència en la possibilitat del rebuig.

1) Jesús és comparat amb una pedra. El text de l'Escriptura que fonamenta la comparació és un fragment d'Isaïes (28,16), que parla de la pedra angular, que fonamenta l'edifici. La pedra angular és un bloc rectangular que, col·locat en un angle, uneix i aguanta dues parets, fent que quedin ben encaixades i, aconseguint així, que s'aguanti tot l'edifici. Jesús és la pedra que assegura l'estabilitat i fermesa de tot l'edifici, que és la comunitat cristiana. El qualificatiu de "viva" aplicat a la pedra no és sobrer (v.4). "Viva" és una referència indiscutible a la resurrecció de Jesús. Nomes Jesús ressuscitat pot exercir la funció de ser fonament de la comunitat cristiana. Fonamentar la comunitat en un Jesús, que només interessa pel seu compromís social, ignorant-ne la resurrecció, és fonamentar-se en un Jesús escapçat. La imatge de Jesús pedra necessita, per tenir sentit, la imatge de la comunitat pedres vives.

2) El text confereix als membres de la comunitat cristiana qualificatius ancestrals del poble d'Israel. Aquests qualificatius no es troben en paraules exactes en l'Antic Testament però sí hi estan inspirats. El tema de l'elecció el trobem a Ex 19,5: "sereu la meva heretat prefereida entre tots els pobles", o Dt 7,6: "Ell t'ha escollit enbtre tots els pobles". Comunitat sacerdotal pot estar inspirat en Is 61,6: "A vosaltres us diran: Sacerdots del Senyor". I Ez 37,22s està al darrere de la idea de nació santa i de l'afirmació: "no ereu cap poble, ara sou el poble de Déu". Tampoc és desatinat pensar que el discurs de Natan, prometent a David un casal (2Sa 7), està al dessota de l'expressió "casa reial"·.

"Casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa" poden sonar estranys a les comunitats d'avui. Mantenen encara el seu sentit?. De fet es corresponen amb tres institucions fonamentals d'Israel: Reialesa, sacerdoci i profecia. La reialesa tenia la funció de crear un ordre social on prevalgués la fidelitat a l'aliança. El cristià ha de fer present en la societat el missatge alliberador de Jesús. El sacerdoci, vinculat al temple, era garantia de la presència de Déu. La comunitat cristiana fa present Jesús ressuscitat en el món. La denùncia social dels profetes esperonava la ètica de l'aliança. També les comunitats de Jesús els toca ser veu profètica en el món actual. Vistes així, les prerrogatives d'Israel trapassades a la comunitat cristiana no són un anacronisme.

3) El text insisteix en la possibilitat del rebuig. "pedra rebutjada pels homes" (v.4) "pels constructors" (v.7) "els qui refusen de creure" (v.7). Per tal que hi hagi escollit hi ha d'haver qui no n'ha estat, per haver-hi sacerdots, cal que hi hagi qui no en tingui la condició i, a fi que hi hagi un poble de Déu, que hi hagi un poble que no en sigui. Però, per damunt de tot això, el fet de la possibilitat del rebuig és l'afirmació contundent de que l'adhesió a Jesús és una opció totalment lliure. Ningú ha estat obligt per força a formar part de la comunitat; aquesta no és la iuxtaposició d'èssers autòmates, incapaços de prendre decicions, sinó la comunitat de vida de persones lliures, capaces d'aconseguir la seva realització en el seguiment a Jesús ressuscitat.

Diumnege 5è de Pasqua

22 de Maig de 2011

http://www.parroquiasantjosep.org/