Sense judici

Quan ens acostem a les acaballes de l’any litúrgic el tema de les lectures sol girar entorn els temps darrers, així llegim avui a l’evangeli un fragment de la segona part del capítol 13 de l’evangeli de Marc, dedicat tot ell a ensenyar sobre aquests temps darrers.

La lectura comença donant una indicació temporal imprecisa. “en aquells dies” amb consonància amb el verset 32 on es diu que “d’aquell dia ningú no en sap res”; el que sí és cert és que s’esdevindrà després de la tribulació. El terme “tlipsin”, que traduïm per tribulació, vol dir aflicció, angoixa, opressió, persecució. Aquí es refereix a les desgràcies, persecucions i calamitats descrites entre els versets 5 i 23 del capítol. Marc vol posar de manifest que el temps de la tribulació no és el temps del Fill de l’Home, l’adveniment del Fill de l’Home no coincideix amb la tribulació, sinó que marca el començament d’un temps nou, el ritme del qual ja no estarà marcat pel sol, la lluna i les estrelles, que hauran perdut la seva força. El temps de la tribulació és el temps de la missió evangèlica, del seguiment a Jesús, de la creació de comunitats, de persecucions, d’èxits i fracassos. És un temps llarg, però no un temps sense fi que culminarà amb la gran vinguda del Fill de l’Home.

La descripció d’aquesta vinguda en el text de Marc és més austera que la de Mateu (molt arrelada en la mentalitat popular), on es separen les ovelles de les cabres (Mt 25, 31-46). En Marc no hi ha judici, tan sols es produeix la reunió dels elegits, no es menciona cap condemna als no elegits, no es diu res del que els passarà, no es parla de l’infern. Marc no parla del què passarà al conjunt de la humanitat, sinó que parla dels elegits, perquè a Marc li interessa més la teologia que la història. Tampoc hi ha cap lluita del Fill de l’Home amb els seus enemics tal com apareix en alguns textos de la literatura apocalíptica: “Els qui l’havien atacat per matar-lo, els va consumit tots i d’ells no en quedà res” ( 4 Esdres 13,11).

La tradició jueva ja coneixia la figura del Fill de l’Home. En el text que ens ocupa hi ha una referència clara al llibre de Daniel on hi apareix (Dn 7,13-14). La novetat de Marc consisteix en identificar el Fill de l’Home amb Jesús. Marc ha dit que Jesús és el Fill de l’home que guareix i perdona els pecats (2,10); que serveix (10,45); que ha de patir, morir i ressuscitar (8,31; 9,31; 10,33). El Fill de l’Home, segons Marc, no és un ésser indeterminat, diví o mig diví, un àngel mitjancer; és el mateix Jesús de qui els lectors del seu evangeli ja han sentit parlar.

La finalitat de la vinguda del Fill de l’Home és reunió dels elegits; la faran els àngels des dels quatre vents, és a dir, una reunió que té abast universal. Això pressuposa que hi ha hagut una missió de l’Església que ha arribat a ser universal i com a resultat d’aquesta missió hi ha hagut alguns que han rebut el missatge i han seguit Jesús, Marc els anomena elegits. La reunió dels elegits que propicia el Fill de l’Home és el contrari de la dispersió. El poble d’Israel va viure la dispersió, en l’experiència de l’exili per causa de la seva infidelitat a l’aliança, concretada en el pecat de la idolatria (Dt 30,1-4; Ba 2,4). Ara es produeix el fet invers: els elegits són la figura del nou Israel alliberat definitivament de qualsevol tribulació.

La lectura acaba amb un avís pels escarxofats i els tafaners. Als escarxofats se’ls diu que no es refiïn, que el que ha de succeir s’esdevindrà de veritat i, sembla ser, que no trigarà gaire. Als tafaners que no especulin amb el dia i l’hora, fent càlculs endevinatoris, alimentant profecies inútils. Llàstima que la lectura litúrgica hagi omès el consell més decisiu: Vetlleu.

Diumenge 33 durant l’any. 15 de Novembre de 2015