Semblança del servent del Senyor

El text conegut com a tercer cant del Servent del Senyor (Is 50,4-9) el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge, a excepció del primer verset i la segona part del darrer. Qui és aquest servent?. Les propostes han estat moltes. Si els textos no ens diuen qui és, sí que ens diuen com és i quina és la seva manera de ser, de comportar-se i la seva relació amb Déu.

El personatge està revestit d’uns trets que es repeteixen en altres personatges de la història d’Israel. “El Senyor, Déu sobirà, m’ha parlat a cau d’orella”. El Servent del Senyor és equiparable als escollits als qui Déu els parla i adreça la seva paraula: “El Senyor va comunicar la seva paraula a Abraham” (Gn 15,1); a Moisès Déu li parla cara a cara (Nm 12,6-8); dirigeix la seva paraula a Samuel (1 Sm 3,11); Salomó ( 1Re 3,10); Elies (1 Re 17,2); Isaïes (7,3; 8,5); Jeremies (1,4; 2,1); Ezequiel (1,1-3). “El Senyor va comunicar la seva paraula al profeta…”, gairebé tots els llibres dels profetes menors comencen amb aquesta expressió o alguna de similar (Os 1,2; Jl 1,1; Am 1,1; Jo 1,1; Mi So 1,1; Ag 1,1; Za 1,1; Ml 1,1). El Servent del Senyor rep de Déu la seva paraula, tal com ho han experimentat els grans personatges de la història d’Israel i els profetes. Déu escull personatges singulars per comunicar les seves grans decisions i amb el que hem dit es veu com el Servent del Senyor entra dins l’esfera d’aquests personatges, sobretot dins el conjunt dels grans profetes d’Israel. El Servent del Senyor té molt de profeta.

“He parat l’esquena als qui m’assotaven … no he amagat la cara davant les ofenses i escopinades” (.8) El Servent del Senyor participa de l’assetjament del profeta incomprès, en això és proper a Jeremies a qui els enemics li diuen: “No profetitzis en nom del Senyor, si no vols morir a les nostres mans” (Jr 11,21) i davant les agressions dels enemics el profeta demanarà a Déu “feu-me justícia contra els qui em persegueixen” (15,15). Les desgràcies del Servent estan ben reflectides en la figura del just sofrent, que tan sovint es troba en el llibre dels salms. “Tots els qui em veuen es riuen de mi. … M’envolta un ramat de braus … uns lleons que destrossen i rugeixen … M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors. (Sl 22,8.14.17). “Em veig amenaçat per tots costats, han pres un acord contra mi, han decidit la meva mort” (Sl 31,14). Els exemples són abundantíssims.

Davant la manera d’entendre les relacions de l’ésser humà amb Déu com un judici, el Servent està convençut que el Senyor sortirà en la seva defensa (v.9) i que les intrigues dels malvats no tenen cap possibilitat d’èxit en aquest judici: “Qui vol pledejar amb mi?” (v. 8). És la mateixa confiança que el just sofrent del llibre dels salms té dipositada en Déu, també aquest sap que en el judici en sortirà ben parat i que els perseguidors injustos no hi tenen res a fer. “Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra la gent infidel” (43,1). “Déu meu cuita a defensar-me. Que quedin confosos i avergonyits els qui demanen per a mi la pena de mort” (71,3); “El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells” (103,6).

Pel que ens diu el tercer cant, el Servent del Senyor és un personatge que, a l’estil dels grans personatges de la història d’Israel, ha rebut el benefici de la paraula de Déu que li ha estat adreçada per a ser escampada. La seva predicació ha sigut objecte del rebuig, com ho fou la dels grans profetes, però la seva gran confiança amb Déu l’ajuda a superar les dificultats més extremes. Està convençut, com Jeremies o el just sofrent dels salms que Déu no falla mai.

Diumenge 24 durant l’any. 13 de Setembre de 2015