Vés al contingut

Comentari a la segona lectura. Festivitat Santa Maria.

El designi de Déu d’enviar el seu Fill a fi de salvar els qui estaven sota el domini de la Llei i fer-los fills seus és el tema que trobem en un text de la carta als Gàlates (Gl 4,4-7) i que llegim a la segona lectura de la festivitat de Santa Maria.

La lectura comença dient: “Quan va arribar a la plenitud del temps” La paraula “pleroma” es refereix a quelcom que està ple, pot voler dir també integritat, totalitat, consumació. Alguns comentaristes han volgut veure que Jesús va venir durant la Pax Romana, un període de pau relativa provocat pel fet que els romans havien conquerit la major part del món conegut i havien construït les vies romanes facilitaven molt els desplaçaments i en conseqüència facilitar la difusió de l'Evangeli. Davant d’això sorgeix la pregunta: per què Déu no va esperar l’època d’internet en que la difusió dels missatges és més ràpida i més extensa?

La paraula “pleroma” té un sentit més teològic que històric. L’expressió és d’origen apocalíptic. Aquesta literatura és molt afeccionada a comptar temps, èpoques i períodes. A l’Apocalipsi siríac de Baruc després de descriure un temps dividit en dotze etapes diu que “s’esdevindrà que després de complir-se el que ha de succeir en etapes, començarà a manifestar-se el Messies” (2 Bar 29,3) i en el mateix llibre diu: “Desprès que hagin vingut els signes que se’t van dir anteriorment, quan les nacions siguin turbades i arribi el temps del meu messies” (2 Bar 72,2).

Els còmputs de l’apocalíptica tenen generalment un sentit marcadament messiànic. En aquest sentit el terme interessa a Pau. Déu és senyor de la història i té un projecte, té un designi que és el d’enviar el seu propi Fill a fi d’alliberar els qui viuen sota la Llei. En aquest sentit és il·lustratiu el text d’Efesis: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9-10). Plenitud del temps voldrà dir també que ha arribat el moment del compliment de les profecies. La paraula profètica no queda mai sense complir-se.

Crida l’atenció l’expressió que apareix en el text “nascut de dona” sense cap referència al naixement virginal de Jesús. Desconeixia Pau la tradició que explicava el naixement de Jesús d’una mare verge?, la coneixia però deliberadament no vol parlar d’ella?, dona per coneguda aquesta tradició per les seves comunitats i considera que no ve al cas parlar-ne? La qüestió resta oberta.

En el nostre text l’expressió “nascut de dona” apareix al costat de “nascut sota la llei” cosa que posa de manifest que Pau està pensant en la precarietat de l’existència de Jesús que assumeix una existència humana per salvar-nos. Ho diu ben clar la carta als Filipencs “Es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”. “Nascut de dona” emfasitza la condició humana de Jesús enunciat fonamental, pel que hem vist en el text de Filipencs, de la teologia de Pau.

Déu envià el seu fill perquè nosaltres que vivíem sota la Llei rebéssim la condició de fills. Aquest petit fragment insisteix en la filiació. Rebem la condició de fills per adopció. La “huiothesia”, la adopció, era un terme tècnic en el dret romà per referir-se a un acte que tenia efectes jurídics i socials i mitjançant el quan una persona adquiria els mateixos drets i tenia les mateixes obligacions que un fill legítim que ho fos per naixement o per també per adopció. Així com a Roma un fill adoptat volia dir que havia estat rescatat d’una vida desgraciada, dir que Déu ens ha fet fills vol dir que ens ha rescatat de la desgràcia de viure sota el domini de la Llei.

Si en el dret romà hi havia algun document que acreditava la condició d’adoptat, aquí no hi ha cap document, només hi l’experiència d’haver rebut l’Esperit Sant que permet que ens adrecem a Déu amb l’entranyable paraula que usava Jesús: Abbà.

Festivitat de Santa Maria. Cap d’Any. 1 de Gener de 2023

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.