Paraula eficaç

Comentari a la primera lectura del diumenge 15é durant l'any. A

En el darrer capítol del llibre del Segon Isaïes les paraules del profeta animen els desterrats de Babilònia que busquin el Senyor ara que es deixa trobar (v.6) i adverteix als desterrats que els pensaments de Déu no són com els pensaments dels humans (v.8). El profeta es trobà en la necessitat d’estimular el retorn a la terra d’Israel a uns exiliats reticents. En el seu llibre presenta el retorn com un nou èxode (43,16-21) que considera una nova creació (43,19). El profeta anuncia la reconstrucció de Jerusalem que ja no serà l’esposa repudiada (54,1-10) ni la ciutat desconsolada (54,11-47). Tot i les paraules engrescadores alguns deportats no s’acaben de creure que es facin realitat els bons auguris del profeta. Davant d’això aquest invoca la força eficaç de la paraula de Déu.

Es val d’una imatge plena d’una gran bellesa i poesia. La paraula de Déu és com la pluja que cau a la terra, la fecunda i es causa d’un gran benefici per l’ésser humà: l’aliment equivalent a la vida. Que la paraula de Déu sigui com una pluja que transforma la terra seca indica que el poder de Déu transformarà la terra d’Israel devastada i arrasada pels babilonis en un terra habitable i fructífera pel seu poble.

Que l’aigua de la pluja torni cap al cel és una idea rara però la paraula que surt d’un lloc i retorna fa pensar més aviat en un missatger que rep un encàrrec del seu rei o del seu senyor. Un cop acomplerta la missió i realitzada la feina el missatger retorna al seu senyor i li comunica que la missió ha estat acomplerta.

A la paraula, doncs, se li confia una missió; la regeneració de la terra com a símbol del retorn de la comunitat de l’exili de Babilònia.

El profeta està convençut de l’eficàcia de la paraula de Déu. En la mentalitat moderna paraula és un conjunt de sons amb la funció de ser portadora de significat; és un fenomen fonètic amb l’ajut del qual l’ésser humà es pot comunicar amb els altres. En l’antiguitat, però, en la paraula hi havia la cosa, la realitat mateixa que aquesta paraula pretenia donar a conèixer. El terme hebreu “dabar” que traduïm per paraula té molta més força que el nostre terme paraula. El “dabar” hebreu és una cosa concreta, gairebé personalitzada, actual, activa i vital, per això la paraula és portadora de poder.

Segons el profeta, la paraula fa, realitza allò que diu, té una força i un dinamisme que la fa capaç de transformar, renovar, crear. Ho diu en el seu mateix llibre: “ Des del principi anuncio les coses que vindran ... jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit” (46,10).

El text que ens ocupa diu: “ Realitzarà el que jo volia”. Realitzar tradueix el terme hebreu “asa”. Aquest terme el trobem també en el relat de la creació al començament del llibre del Gènesi. Apareix relacionat amb el verb “amar” que es tradueix per “dir”. Així a Gènesi trobem la fórmula: I va dir (6,1; 14,1; 24,1) i va fer (7,1; 16,1; 25,1). És a dir, el que la paraula de Déu mana allò es compleix Tant a Gènesi com al Segon Isaïes la paraula és alliberadora i portadora de vida. Pel fet de que surt de Déu la paraula porta la garantia de compliment. És una paraula en la que s’hi pot confiar. Aquesta confiança és la que demana el profeta als exiliats.

Diumenge 15é durant l’any. 16 de Juliol de 2023