"Només per a jueus", per Josep Mª Solà

A partir del text que proposa el còdex Beza, s'observa en el discurs de Pere d'Ac 2,14-36 el canvi d'una postura més universal a una altra més nacionalista, creu Josep Mª Solà en aquest comentari setmanal de la lectura de diumenge. ______________________________ NOMÉS PER A JUEUS Deprès de la narració de la vinguda de l'Esperit Sant, segueix, en el llibre dels Fets dels Apòstols, un tram de text o secció, que podria titular-se: “Manifestació universal de l’Esperit” (Ac 2,5-47). A la vegada, aquesta es podria dividir en tres seqüències: 1) Presència de tetes les nacions a Jerusalem (2,5-13); 2) Les dues vessants del discurs de Pere i el seu resultat; 3) Resum sobre la manera de viure de l’església de Jerusalem. Si proposem aquesta divisió d'aquest fragment del llibre dels Fets, és per encaixar-hi el text de la primera lectura d’aquest diumenge (Ac 2,14.22-28), la segona part del discurs de Pere, ubicat a la segona seqüència de l'esmentat tram de text o secció. La lectura litúrgica dissortadament no recull tot el discurs. El discurs de Pere consta d’una llarga exposició (14b-35) i una breu exhortació (v.36). L’exposició està formada per dues parts ben diferenciades. La primera es dirigeix a un auditori universal: “Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem” (a Ac 1,9 Lluc ha mostrat com aquests residents configuren la taula de les nacions) i la segona es dirigeix tan sols a destinataris jueus: “Homes d’Israel” (v.22). A la primera part, Pere, valent-se d’una interpretació molt universal d’una profecia de Joel ( tal com es pot veure en la traducció catalana del còdex Beza), proclama que el que s’ha esdevingut és una efusió de l’Esperit Sant sense cap mena de restricció. La segona part, que és la que en part recull el text litúrgic, està centrada no sobre l’Esperit Sant, sinó sobre Jesús, de qui proclama primer que és el Messies-Senyor ressuscitat i en segon lloc que ha estat exaltat a la dreta de Déu. Així com l’enunciat de la primera part ha esta corroborat amb una cita del profeta Joel, cadascun dels enunciats d’aquesta segona part està recolzat amb una cita dels salms: la resurrecció Sl 15,8-11 i l’exaltació Sl 109,1. En centrar ara el discurs sobre la persona de Jesús, Pere s’ha desviat de l’encàrrec de Jesús (Ac1,8) restringint-ne la predicació sobre l’esdeveniment de la resurrecció i no sobre la totalitat de la seva persona, la seva actuació i el seu missatge. A què respon aquest gir? La mort de Jesús és encara recent. Tot i que aquesta mort entrava en els plans de Déu i que la seva execució material fou portada a terme pels romans, Pere insisteix en la responsabilitat que els jueus tenen sobre aquesta mort i els vol convèncer de que, malgrat Jesús hagi estat executat, continua essent el Messies. La resurrecció va lligada a l’exaltació de Jesús a la dreta de Déu (v.33). Pere vol fer veure que aquesta exaltació fou l’entronització messiànica profetitzada per David. Així, doncs, l’exaltació de Jesús com a Messies desprès de la seva mort havia estat ja anunciada i profetitzada tal com diu el Sl 109,1, que la lectura litúrgica no recull. Lluc no s’identifica amb el pensament exposat per personatges i individus a través de discursos pronunciats en situacions concretes, en aquest cas el de Pere pronunciat desprès de l’efusió de l’Esperit. Lluc transmet el que Pere, donat el moment del seu procés personal, està en condicions d’acceptar i les reticències a portar a terme plenament l’encàrrec de Jesús. Segurament per a Lluc és una manera de censurar unes conductes o formes de pensar, que no estan totalment d’acord amb els fets i el pensament de Jesús. Més endavant Lluc ja exposarà com Pere s’adonarà que la salvació depassa els esquemes del pensament jueu i que el messianisme de Jesús té un abast totalment universal. Diumenge 3er de Pasqua. 8 de Maig de 2011

http://www.matarogroc.com/parroquiasantjosep/