Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A l'evangeli d'aquest diumenge llegim el petit relat (Mt 1,18-24) que narra la intervenció de l'Esperit de Déu en la concepció prodigiosa de Jesús acompanyada de l'actuació de Josep que vol, en tot moment, preservar la dignitat humana de Maria.

L'àngel es dirigeix a Josep anomenant-lo fill de David. Josep és descendent de David tal com s'ha vist en el relat de la genealogia (1,1-17). Josep i David són els dos noms que posen en relació la genealogia humana i la genealogia divina de Jesús. La intenció és clara, les dues genealogies afecten a una única i mateixa persona, Jesús. Josep, atorgant a Jesús la descendència de David, el convertirà en membre de ple dret del poble d'Israel, representat  en els noms de la primera genealogia. David és el rei ungit, és el rei messies (la paraula hebrea messies vol dir ungit). El poble d'Israel tenia posada l'esperança en l'adveniment d'un messies, un descendent de David, Jesús serà el messies d'Israel esperat però no per liderar un moviment revoltós contra els romans sinó per salvar els pecats  del poble.

L'Àngel del Senyor és una expressió que en l'Antic Testament s'usa per referir-se a Déu mateix. La trobem en el moment en que Déu desactiva la mort d'Isaac (Gn 22,11), en l'aparició a Moisès en una flama enmig de la bardissa (Ex 3,2), en l'episodi de la burra de Balaam (Nm 22,22-26), en el relat de la crida a Guedeó (Jt 6,11-24, potser és en aquest relat on es veu més clara l'equivalència Déu/ Àngel del Senyor), en el naixement de Samsó (Jt 13), en una missió encomanada al profeta Elies (2Re 1,3). L'Àngel de Senyor es distingeix dels àngels que serveixen Jesús desprès de les temptacions (Mt 4,11), dels que destriaran bons i dolents ( Mt 13,49), dels que reuniran els elegits (Mt 24,31) o dels que acompanyaran al fill de l'home (Mt 25,31). L'Àngel del Senyor és Déu mateix que intervé a fi que Josep faci el pas de prescindir de les prescripcions legals i s'obri a l'acceptació de la intervenció divina.

La imposició del nom és un dels centres d'interès del relat. Josep posa a l'infant el nom de Jesús complint les precises indicacions de Déu, en definitiva és Déu qui posa el nom. El nom Jesús no coincideix amb el nom de la profecia: "Emmanuel" que vol dir Déu amb nosaltres. L'aparent raresa es dilueix quan es  té en compte que si Jesús vol dir "Déu salva", "Emmanuel" vol dir la manera com es realitza aquesta salvació que no és altra que la d'estar Déu amb nosaltres.

El nom Emmanuel ens porta a la fórmula "Jo seré amb tu". Aquesta reviu l'esperit de l'aliança feta per Déu amb el poble d'Israel. "Jo seré el vostre Déu, i per a mi vosaltres sereu el meu poble" (Lv 26,12) expressa el compromís per part de Déu d'atorgar tota la seva ajuda i tot el seu suport en les situacions que es presenten difícils i complicades; així ho fa amb Moisès en iniciar l'alliberament d'Israel de l'opressió egípcia (Ex 3,12), ho fa amb Josué abans d'entrar a la terra promesa (Js 1,5)o amb Jeremies al iniciar la seva tasca profètica (Jr 1,8). Amb Jesús s'inicia l'etapa decisiva de l'alliberament de Déu. La predicació i els fets guaridors de Jesús aniran posant de manifest que Déu és amb nosaltres i, al final de l'evangeli, quan la comunitat cristiana hagi d'iniciar la tasca d'evangelització a tots els pobles Jesús dirà (Mt 28,20) :Jo "seré amb vosaltres fins a la fi dels temps".

Diumenge 4rt d'Advent. 22 de Desembre 2019