Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L'autoria dels escrits més tardans que formen part del Nou s'atribueix a personatges que, en els primeríssims temps del cristianisme, gaudien d'una indiscutible autoritat. Això és el que fa 'autor de l'homilia que ens ha arribat amb el nom de 1a. Carta de Pere de la qual en llegim un fragment (1Pe 2,4-9) a la segona lectura d'aquest diumenge. L'escrit posa de manifest l'impacte del lideratge de Pere en les primeres comunitats cristianes.   

L'autor de 1Pe es val d'una imatge que forma part dels grans símbols patrimoni de la cultura universal: la pedra. L'aplica tant a Jesús com a la comunitat.  Jesús és la pedra preciosa als ulls de Déu (vv. 4.6). A l'antic Orient la pedra angular tenia una gran importància, era la primera pedra que es col·locava de tota l'obra, era determinant cara la posterior construcció de tot l'edifici. La col·locació anava acompanyada d'una gran cerimònia. Dir que Jesús és la pedra angular és afirmar la seva gran dignitat, la seva sobirania, el lloc preeminent que ocupa en la comunitat i la garantia de la seva estabilitat i solidesa. 

Hi ha més encara; més enllà de la simbòlica universal, l'autor, valent-se d'un text del salm 118,22, proclama que  Jesús és "la pedra rebutjada pels constructors ara és la pedra principal"  En aquest salm es lloa el canvi meravellós que ha obrat el Senyor. El just que ha estat menystingut, que s'ha vist rodejat de malfactors (vv. 11.12) passa a ocupar un lloc d'honor. Ha experimentat el pas de la mort a la vida (v.17). Dona gràcies a Déu perquè l'ha escoltat i en el canvi s'experimenta com una pedra rebutjada pels constructors que s'ha convertit en pedra angular. Pel just, ningú sinó Déu por haver fet una cosa així. Vist el salm en el seu conjunt, ens permet veure la connotació pasqual de la comparació de Jesús amb la pedra. El rebuig de la pedra és la mort i la coronació l'exaltació i resurrecció. La crítica severa als constructors és la crítica a l'Israel infidel, els que no formen part de la comunitat. 

L'autor de 1 Pe aplica el simbolisme de la pedra a la comunitat cristiana. A diferència de la sorra, símbol de la disgregació i la inconsistència, la pedra és símbol de cohesió, la comunitat, doncs ha de ser un grup ben unit, sense fissures; la pedra és dura i per això és símbol de fortalesa, la comunitat, per tant, també ha de ser estable  i forta, sobretot en les persecucions, tema recurrent a 1 Pe; la pedra resisteix el pas del temps això la fa símbol d'eternitat, també la comunitat ha de ser perdurable, ha d'aguantar forta en les circumstàncies adverses.

No es pot oblidar l'aspecte comunitari quan el simbolisme de la pedra s'aplica al conjunt dels creients. Una pedra sola poca cosa pot fer, però un conjunt de pedres organitzades, combinades, distribuïdes i ordenades  arriben a bastir una sòlida construcció per això l'autor de 1Pe pot parlar de temple de l'Esperit referint-se a la comunitat. Un passatge de l'Antic Testament pot il·luminar aquesta dimensió comunitària; es tracta de l'episodi que explica com Josué, a fi de commemorar el pas pel riu Jordà, disposa erigir un monument per recordar aquesta gesta; cada tribu d'Israel haurà d'aportar una pedra per erigir el monument, així cada pedra simbolitzarà una tribu i el conjunt de les 12 pedres simbolitzarà la totalitat del poble, la comunitat d'Israel (Jos 4,1-24). De fet, per l'autor de l'homilia,  la comunitat és el nou Israel, d'ella es diu el que abans es deia d'Israel: llinatge escollit (Dt 7,7),casa reial (Os 5,1), comunitat sacerdotal, nació santa (Ex 19,6). Ella serà el temple que, des d'ara serà garantia de la presència de Déu en la comunitat humana.

Diumenge 5é de Pasqua. 10 de Maig de 2020