Comentari a l’evangeli del 6é diumenge durant l’any. B
Desprès del que, amb gran consens, es coneix com la jornada de Cafarnaüm l’evangeli de Marc (Mc 1,19-29) segueix amb l’episodi de la guarició del leprós. És el text que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1,40-45).
La lectura comença dient: “Acudeix a ell un leprós” Els leprosos havien de viure separats de la gent normal, apartats de les poblacions, sovint vivien en grups de leprosos en descampats o en coves. Amb els vestits esquinçats i els cabells deixats anar havien d’anar cridant: “Impur, impur”. Els leprosos eren una mena de morts en vida, ja ho diu el llibre de Job: “La pitjor malaltia, filla de la mort”, (Jb 18,13). El leprós que va cap a Jesús és valent i agosarat. Ha de prendre la decisió de deixar el grup de leprosos a fi de deixar una vida de marginat i menystingut. Segurament haurà d’esquivar el grup que envolta Jesús que amb tota probabilitat intentarà dificultar l’encontre. L’única possibilitat que se li ofereix d’abandonar el seu món de mort és dirigir-se a Jesús. S’arrisca a que si la jugada surt malament es vegi abocat a una situació pitjor de la que està ara. És, doncs, valent i agosarat.
El leprós no demana ser curat (físicament), sinó ser netejat (espiritualment i socialment). En aquesta història no hi ha referència a la sanitat, però sí que hi ha quatre referències a la neteja. Fixem-nos que el verb usat és “katharizô” que vol dir purificar i no el verb “therapeuô” que és el que vol dir curar. No obstant això, hom no pot estar net sense també estar lliure de la malaltia, així que aquest home està demanant ser completament restaurat a una vida normal en totes les seves dimensions. La súplica d'aquest home per la purificació, més que per la sanitat, suggereix que valora la restauració del seu estatus espiritual i social molt més que la seva salut física.
Jesús es va compadir del leprós. La majoria dels manuscrits antics diuen que Jesús estava ple de pietat o compassió (en grec “splagchnizomai”), però d'altres diuen que estava ple d'enuig (en grec = orgizo). La compassió no deixa de tenir sentit en aquest context, i molts manuscrits fan servir “splangchnizomai”. Aquest verb tradueix el verb hebreu “raham” que fa referència al si matern, per extensió “raham” voldrà dir l’amor maternal i entranyable. Quan Déu n’és el subjecte el terme expressarà l’amor protector de Déu que es preocupa pels desvalguts i desprotegits. Segons el text és aquesta mena d’amor el que Jesús sent pel leprós.
Am tot, també hi ha diverses raons per llegir enuig (orgizo) en aquest passatge. Anteriorment al passatge que llegim Marc ha informat que Jesús curava molts malalts (v34) i que s’estenia la seva anomenada (v.28). Mogut per tot això el leprós ha anat a Jesús a la recerca d’una guarició que l’havia de portar a la integració social. Jesús sent que el leprós li està demanant una cosa que farà que el seu ministeri es desviï. La prioritat de la predicació del Regne pot quedar debilitada per l’activitat guaridora. Una situació incòmoda per Jesús que explicaria sobradament el seu enuig.
Jesús diu al leprós que es presenti al sacerdot i que faci l’ofrena que prescriu la llei. A que ve aquest interès en complir el que prescriu la llei quan tant el leprós com Jesús s’han saltat la normativa legal pel que fa a la lepra?. Les propostes d’interpretació són moltes.
A). La guarició no és autèntica si no te el reconeixement oficial del sacerdot, el seu pronunciament és la garantia de que la guarició és un fet autèntic i real i permet la reintegració social.
B) La comunitat cristiana de Marc que invoca Jesús no vol trencar amb el compliment de la llei.
C) Si el leprós el que vol és la reintegració social i l’acceptació de la gent del seu entorn, Jesús li ve a dir: si això és el que vols, vés, presentat al sacerdot i quedat amb les seves lleis, institucions i les conseqüents servituds i quedat amb els qui tu vols estar.
D) Jesús força al sacerdot, representant de les institucions i els poders religiosos d’Israel a reconèixer el poder de Déu que ha actuat en Jesús fent desaparèixer la lepra i el pecat que, segons els rabins, n´és la causa. El sacerdot farà la declaració però no acceptarà que el poder de Déu ha actuat en Jesús. Posant en entredit el paper del sacerdot, Jesús ja no podrà entrar obertament als poblats compartint des d’aquest moment la situació dels marginats.
Diumenge 6é durant l’any. 11 de Febrer de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.