Ensenyar tot menjant

Gran part del capítol 14 de l’evangeli de Lluc va de menjars i convits. La lectura de l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 14,1.7-14) recull el verset introductori (v.1) i dues intervencions (7-11 i 12-14) de Jesús en un menjar, que es poden considerar consells o advertiments. La lectura litúrgica prescindeix dels versets (2-6), que descriuen la guarició de l’home hidròpic.

Alguns comentaristes han proposat que els textos dels evangelis sinòptics provenen de dos corrents de pensament molt presents en temps de Jesús. L’un seria el corrent apocalíptic, que influiria en textos com ara els que descriuen les catàstrofes dels temps darrers (21,25-28); l’altra corrent és el sapiencial, que origina textos que aporten un ensenyament molt a l’estil dels llibres de l’Antic Testament anomenats sapiencials. Els textos de la lectura d’avui, que narren les intervencions de Jesús són exemples clars d’aquests tipus de textos.

La primera intervenció (vv. 7-11) toca el tema de la humilitat. Lluc en parla en altres indrets. “Tothom qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit” (18,14). En el cant del Magníficat posa en boca de Maria: “Derroca els poderosos del soli i exalça els humils” (1,52) i arrel de la discussió sobre qui és el més important, Jesús diu: “el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove” (22,26). És possible que aquí la intervenció de Jesús fos provocada per una discussió entre els convidats, que pretenien ocupar els primers llocs. Els sopars i àpats importants solien ser ocasions rellevants per demostrar la categoria social de les persones, per això l’afany d’ocupar els primers llocs era una pràctica habitual. Ser convidat ja era important i més si el que invitava tenia un gran prestigi social, per això a l’honor de ser invitat s’hi afegia l’honor d’ocupar el primer lloc.

Jesús critica aquest comportament. En altres passatges de l’evangeli de Lluc, Jesús també critica fariseus i mestres de la llei que els agrada ocupar els primers llocs de les sinagogues (11,43; 20,46). La intervenció està construïda en dues parts: la primera diu el que no s’ha de fer i la segona el que cal fer, tot per anar a parar a la frase colofó: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit” (v.11).

L’ensenyament de Jesús té les seves arrels en l’Antic Testament. El llibre del Proverbis diu: “ No busquis honors davant el rei ni et posis al lloc dels importants. Val més que et diguin “Puja aquí dalt” que no veure’t rebaixat davant el noble”(Pr 25, 6-7) i el Siràcida diu: “ No t’exalcis a tu mateix si no vols caure i cobrir-te de vergonya” (Sir 1,30). Advertir del perill de pretendre un lloc social que no correspon és un consell de ètica elemental que es pot complementar amb una lectura més teològica, segons la qual el banquet és imatge del banquet del Regne de Déu i la humilitat és condició indispensable per poder-hi participar. De fet. El sol fet de ser-ne invitat ja és un gran privilegi, perquè, tal com diu Lluc més endavant: “Feliç el qui s’asseurà a la taula del Regne de Déu” (14,15). En aquest banquet és una gran sort tenir-hi un lloc.

La segona intervenció (vv. 12-14) de Jesús és una preparació a la gran paràbola, que vindrà tot seguit, la dels convidats als banquet. Els pobres, invàlids, coixos i cecs del v 13 són els mateixos que són cridats pels criats de la paràbola. Torna a aparèixer la importància de tenir un lloc en el banquet el Regne, aquell en que gent d’orient i d’occident ocuparan els llocs destinats als privilegiats d’Israel (13,29). Per les comunitats cristianes que llegien el text, els era un toc d’atenció a no posar barreres excloents que impedissin l’entrada a la comunitat cristiana.

Diumenge 22 durant l’any

1 de Setembre de 2013