Encoratjar la comunitat

Comentari a la segona lectura del diumenge 30 durant l’any. A

Tessalònica era (i encara és) un port marítim important a unes 185 milles (300 km) al nord d'Atenes.. Pau, Siles i Timoteu la van visitar en el Segon Viatge Missioner de Pau. Ell i Siles havien estat a Filip, però van ser empresonats allà. Un terratrèmol els va alliberar. Després van anar a Tessalònica, on en tres dissabtes successius van assistir a la sinagoga i van presentar i anunciar Jesús com el Messies. Van fer una sèrie de conversos, principalment entre els grecs devots (Fets 17:4), gentils que simpatitzaven amb el judaisme, però que encara no s'havien convertit en prosèlits jueus de ple dret. Els líders jueus, descontents amb aquestes conversions, es van queixar a les autoritats denunciant que Pau i Siles afirmaven que hi havia un rei anomenat Jesús (Fets 17:7). Com a resultat del conflicte, Pau i Siles van marxar a Berea (Fets 17:10). Siles i Timoteu s’hi van quedar temporalment, mentre que Pau va anar a Atenes (Fets 17:14). Pau va demanar a Siles i Timoteu que es reunissin amb ell (Ac 17:15). Pau després va anar a Corint, on va romandre un temps considerable (Fets 18). Siles i Timoteu s'hi van reunir (Ac 18:5).

Pau va enviar Timoteu a ajudar l'església de Tessalònica (1 Tessalonicencs 3:2). Timoteu va portar de tornada un bon informe (3:6.), però va expressar la preocupació de la comunitat per la seva comprensió de l'estat d’aquells que s'han adormit en Jesús" (1 Tessalonicencs 4:14).

La manera d’estar organitzada socialment la ciutat hel·lenista de Tessalònica influïa sense cap mena de dubte en l’existència del grup cristià. Els creients tessalonicencs vivien sota la pressió dels costums i pràctiques de la societat civil de la que en formaven part i en la vida de la qual havien plenament participat quan encara veneraven els ídols.

No només la influència, sinó que la comunitat de Tessalònica hagués de suportar la hostilitat de l’entorn compartint així les tribulacions de l’equip missioner de Pau (1,16). Les causes de l’hostilitat cal cercar-les en la fe messiànica i el nou tipus de comportament religiós i social que aquesta fe comportava.

És lògic que el regne messiànic que els predicadors missioners proclamaven representés per les autoritats i habitants de la ciutat un repte frontal i una subversió en tota regla contra el poder polític imperial, la seva propaganda, la seva ideologia i el seu culte. No és difícil imaginar que l’abandonament de les pràctiques religioses que configuraven el teixit de la vida de la ciutat havia de tenir en la jove comunitat unes dures conseqüències d’aïllament i humiliació. Per això Pau escriu aquesta carta per encoratjar la comunitat de Tessalònica i resoldre els dubtes que aquesta tenia sobre el destí dels qui havien mort i el retorn de Jesús. En llegim un fragment ( Te 1, 5c-10)a la segona lectura d’aquest diumenge

Els versets darrers de la lectura (9b-10) tenen un interès especial perquè resumeixen en poques paraules el contingut de l’anunci (“kerigma”) de la predicació apostòlica als pagans. Pau presenta l’essència de la fe cristiana: un monoteisme, una cristologia i una escatologia. El monoteisme queda evidenciat per l’abandonament dels ídols i la conversió a un únic Déu viu i veritable.

El que es diu sobre Jesús és molt breu, molt concentrat, però no manca res de l’anunci fonamental sobre Jesús. És Fill de Déu i com a tal Fill n’és el revelador. Déu l’ha ressuscitat; la resurrecció va lligada a la seva mort. La menció del cel és una referència inequívoca a l’entronització messiànica de Jesús, a la seva exaltació.

La capacitat d’alliberament i salvació de Jesús queda afirmada quan Pau diu que cal esperar que Jesús ens alliberi del càstig en el judici que ha de venir. Els cristians de Tessalònica esperaven amb interès i amb ànsia la segona vinguda de Jesús perquè Pau els havia assegurat que Jesús els alliberaria de la ira que vindria. No patirien el judici - detalladament descrit per la literatura apocalíptica – que experimentarien els malvats a la fi dels temps. Pau en la seva predicació ja havia parlat de la segona vinguda de Jesús i ara en aquesta carta en torna a parlar (5,1-6) perquè el tema preocupa als tessalonicencs. Pau els vol confortar i asserenar.

Diumenge 30 durant l’any. 29 d’Octubre de 2023.