Amb dolcesa

Comentari a la segona lectura del diumenge 31 durant l’any. A

Seguim llegint a la segona lectura d’aquest diumenge un fragment de la 1a. carta de Pau als Tessalonicencs (1Te 2,7b. 9-13)El fragment que llegim avui parla de la gran estima que tingué Pau envers la comunitat de Tessalònica.

Diu el text: “Ens vam comportar enmig vostre amb una dolcesa com una mare que cria i dona escalf als seus fills”. Aquesta, per descomptat, és una imatge molt poderosa perquè la dedicació de les mares al seu fill petit tendeix a ser total. Si una mare hagués de triar entre la seva vida i la vida del nadó gairebé sacrificaria la seva vida per salvar el nadó. Així com una mare està disposada a donar als seus fills no tan sol la seva llet sinó la seva pròpia vida per ells, així Pau i els seus companys es mostren no només disposats a donar la llet espiritual de l’evangeli sinó a arriscar la seva vida per donar als tessalonicencs l’aliment espiritual imitant aquell que entregà la seva vida pels seus amics com a prova més gran del seu amor (Jn 15,13).

Comportar-se amb la dolcesa d’una mare es contraposa a fer sentir el pes de l’autoritat. L’autoritat pot ser com la de Jesús que “ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc1,22; Mt7,29). L’autoritat de Jesús s’imposa per la solidesa dels arguments acompanyats d’una forma de vida que els fa convincents. L’altra forma d’autoritat s’imposa com un pes per la força o per la dignitat d’un càrrec; és la forma que farien servir els mestres de la Llei.

Quan Pau enumera els càrrecs que estan al servei de la comunitat de Corint situa en el primer lloc els apòstols (1 Co 12,27). Pau es podria haver aprofitat de l’autoritat d’aquest càrrec, com ho feien els mestres de la Llei, imposant com un pes la seva predicació als tessalonicencs. Pau rebutja aquesta forma perquè la dolcesa en el tracte és fa més convincent que no pas la pressió de l’argumentació. L’autoritat, tal com l’entenen Jesús i Pau, ha de servir per generar noves realitats que posin de manifest el Regne de Déu, per canviar estructures injustes i per consolidar comunitats que pensin i actuïn per la força de l’Esperit.

En el darrer verset de la nostra lectura s’hi troba una profunda reflexió sobre la Paraula de Déu. Ja anteriorment en la carta, Pau ha parlat de la Paraula. Els tessalonicencs han acollit la Paraula enmig de moltes tribulacions plens del goig de l’Esperit Sant (1,6) i també Pau recorda com els tessalonicencs han fet ressonar la Paraula (1,8). El verset 13 descriu tot un procés que comença amb l’anunci de la Paraula; aquesta Paraula anunciada és rebuda però no amb una rebuda freda i distant, sinó que la Paraula és acollida per la comunitat.

La Paraula té una característica que li confereix un valor inigualable. És una Paraula que ve de Déu. Hi ha un símil entre els profetes de l’Antic Testament i l’equip predicador de Pau. “La paraula de Déu es va fer realitat...” així comencen els llibres d’Osees (1,1), Joel (1,1), Sofonies (1,1), Miquees (1,1) . Els profetes desprès de fer seva la paraula de Déu la transmeten i així la Paraula esdevé una realitat. També Pau, després de fer seu l’evangeli el transmet de tal manera que aquest comença a ser una realitat quan és transmès i acceptat.

En tant que ve de Déu es distingeix de la paraula humana. Segur que els tessalonicencs havien rebut paraules humanes: dels filòsofs, dels ensibornadors, predicadors ambulants, falsos profetes. L’apòstol ja ha advertit els tessalonicencs que la seva predicació no s’inspira en l’error, ni té intencions poc netes, ni busca l’engany (2,3) ni tampoc pretén ser una paraula aduladora que busca la satisfacció del predicadors parlant de coses que agraden a l’oient. Finalment Pau recorda que la Paraula és operativa, actua eficaçment en els tessalonicencs. Ja ho deia el profeta, el Segon Isaïes: “Així serà la Paraula que surt dels meus llavis, no tornarà infecunda” (Is 55,11).

L’eficàcia de la Paraula vol dir que els tessalonicencs han fet seu el projecte de Jesús contingut en l’evangeli predicat per l’equip de Pau i ho han fet fins al punt que renunciar-hi és renunciar al sentit de la seva existència. Si és així vol dir que realment Déu ha parlat

Diumenge 31 durant l’any. 5 de Novembre de 2023.